as

«Revisió assistida»

Considero el tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac un assoliment, encara que sigui una mena de manual del principiant. Ja comença a ser hora que en el món de la producció de llibres, la traducció i la correcció es parli de Hunspell i de la verificació ortogràfica en InDesign.

Seria un error que reduíssim els destinataris d’aquests continguts als correctors, si tenim en compte que en les empreses, quan es busca un expert en InDesign, es mira cap als maquetadors, encapçalats pel director d’art, i que en els diaris hi ha una gran quantitat de periodistes que escriuen en pàgines d’InDesign.

Extret del tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac, 'Revisió assistida'
Extret del tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac: «Revisió assistida».

El tema 8 és una fita acomplerta per una altra raó. Si hagués de triar un objectiu com a principal de tota la sèrie, diria que és aquest: que qualsevol persona que en algun moment o habitualment obri un document d’InDesign tingui informació suficient per utilitzar-ne la verificació ortogràfica i sàpiga moure’s per la finestra de preferències de diccionari. Embrionàriament, això és el que fa el tema que presento i que ja podeu descarregar a la secció Descàrregues.

as

Aplicacions concurrents (macOS)

En les meves llistes d’exemples (de paraules, expressions, puntuació…), utilitzo els caràcters ⸢ ⸣ per marcar les parts d’un text que vull destacar per la raó que sigui. Funcionen molt bé com a delimitadors i m’estalvien l’ambigüitat que tindrien uns claudàtors. Ja m’hi he acostumat i els insereixo ràpidament amb una drecera de Keyboard Maestro.

La definició de la macro de Keyboard Maestro (que aplico mitjançant la drecera Ctrl Opt Cmd +) consisteix en les ordres següents:

– Retalla el text seleccionat al porta-retalls.
– Insereix els caràcters ⸢ i ⸣ al començament i al final del text allotjat al porta-retalls.
– Enganxa el nou text.

Vista de la macro de Keyboard Maestro titulada Semiclaudàtors.
Vista de la macro de Keyboard Maestro titulada Semiclaudàtors.

L’única pega d’aquesta automatització és que hi ha poques lletres que continguin els dos semiclaudàtors (caràcters U+2E22 TOP LEFT HALF BRACKET i U+2E23 TOP RIGHT HALF BRACKET, del bloc «Supplemental Punctuation»). Per saber quines lletres del Font Book (Catàleg Tipogràfic) sí que els tenen, hi ha una aplicació que compleix exclusivament aquesta funció: Fonty, de Ghostotter (0,99€ a la Mac App Store). Les instruccions van de la manera següent:

– Es copien els dos caràcters o, alternativament, es desen en els Preferits de l’aplicació Emoji & Symbols del sistema operatiu (en el Finder, Edit > Emoji & Symbols).
– Es va a les preferències i es fa clic al botó Add.
– En la fila nova que s’ha creat, es fa clic al camp de l’esquerra per escriure-hi un nom per a la nova llista.
– Es fa clic al camp de la dreta i s’hi enganxen els caràcters (bé des del porta-retalls o bé fent dos clics als caràcters que havíem afegit als Preferits d’Emoji & Symbols.

Preferències de Fonty, on es crea un filtre. Al camp de la dreta s’introdueixen els caràcters que necessitem.
Preferències de Fonty, on es crea un filtre. Al camp de la dreta s’introdueixen els caràcters que necessitem.

Automàticament, la llista de lletres tipogràfiques que s’obté és la de les que efectivament tenen els caràcters en qüestió.

En resum, acabo de donar un exemple diàfan de concurrència productiva d’aplicacions (una mena de sinergia digital) per portar a terme una tasca molt específica.