as

Aeon Timeline, per crear una cronologia

He comentat més d’una vegada a les xarxes (@Preedicio i @WritingonaMac) que tinc una subscripció a un servei especial. No és una quota per una aplicació o un paquet, sinó per tota una pila d’aplicacions de l’entorn Mac: Setapp.

Una de les que m’agraden és Aeon Timeline, que crea cronologies. A qui s’hi vulgui estrenar, li recomano que comenci creant esdeveniments solament amb títol i data. No hi ha inconvenient a tenir dates que constin solament de l’any al costat d’altres que tinguin dia, mes i any.

Vista de l'aplicació Aeon Timeline en mode timeline
A l’hora de visualitzar una cronologia, prefereixo el mode Relationship més que no pas Timeline. Aquí s’observa el segon.
Vista de la mateixa aplicació en mode Relationship
El mode Relationship fa menys la sensació d’una cronologia, però és més pràctic a l’hora de crear esdeveniments.

El creador de l’aplicació va començar a oferir ja fa temps la compatibilitat d’Aeon Timeline amb Scrivener i Ulysses, que és una funcionalitat que encara no he provat.

A cada fitxa d’un esdeveniment s’hi pot associar una imatge, un fitxer, una URL… Els esdeveniments poden tenir roles, que és on jo especifico les àrees geogràfiques (Catalunya-Espanya, Europa, EUA-Canadà…), i també values, que són etiquetes, com ara tecnologia, música, batalles, política

Fragment de cronologia
Fragment d’una cronologia en mode Relationship. S’hi veuen tres esdeveniments del 1984, el primer dels quals té la imatge de l’àlbum Defenders of the faith, de Judas Priest.

Com a propina, Aeon Timeline té versió per a iOS, una aplicació que funciona molt bé. En un iPad gran, és un plaer tant consultar-hi esdeveniments com crear-ne. Les cronologies, per utilitzar-les en iOS, han d’estar allotjades a la carpeta de l’aplicació a iCloud Drive.

Com a valoració global, crec que mantenir una cronologia és una feinada, però sempre hi pot haver algun projecte de recerca o alguna afició que mereixin una eina tan atractiva i divulgativa com una cronologia. Queda clar, doncs, que recomano Aeon Timeline en MacOS i iOS.

Nota: Els enllaços a Setapp, Aeon Timeline i Ulysses són d’afiliació. Si algú n’utilitza algun per subscriure’s a Setapp, jo rebré una petita comissió. És una manera de col·laborar en la meva tasca de divulgació de les eines d’escriptura i d’edició.

as

«Diccionaris de mots»

És difícil tenir una visió general de la verificació ortogràfica en InDesign fins que no s’han tocat totes les parts de la qüestió. Potser hauria pogut organitzar els continguts d’una altra manera, però no estic descontent dels tres temes en què els he desenvolupat:

– tema 8, «La revisió assistida»
– tema 9, «El final de ratlla»
– tema 10, «Diccionaris de mots»

Extret del tema 10, “Diccionaris de mots”.

Al tema 10, que vaig penjar divendres passat, hi ha dues qüestions de què estic especialment content, per la senzilla raó que no conec ningú que les hagi tractat mai: el no-idioma i els diccionaris de l’usuari per a tots els idiomes. Si algú arriba a capir quin paper tenen aquestes dues eines en la verificació ortogràfica, em consideraré pagat i repagat.

Extret del tema 10, “Diccionaris de mots”.
Extret del tema 10, “Diccionaris de mots”.

El futur de la sèrie Editar amb InDesign de Mac ja comença a escurçar-se. El pròxim tema s’ha de titular «Automatització», però abans arribarà el primer annex. Aneu passant a donar un cop d’ull al tauler d’anuncis (vull dir a les xarxes socials) per estar informats.

as

Més coses de l’ETT

El motiu d’elaborar un esquema de l’estudi del text tipogràfic (ETT) era personal: organitzar les carpetes i tots els apunts i PDFs que vaig acumulant sobre aquest macrotema. Per això, no és gens estrany que l’estructura de temes i subtemes es vagi transformant: cada article o llibre que llegeixo em dona idees per refer una secció o crear-ne una de nova.

 

Imatge del títol Estudi del text tipogràfic

 

La versió inicial de l’ETT tenia cinc parts, que ara són sis, perquè el primer apartat, «La tipografia», s’ha dividit en dos: «L’escriptura» i «La tipografia». També hi ha hagut un canvi de nomenclatura: «La condició digital» s’anomena ara «La matèria». El concepte d’aquest apartat és ben bé la noció de matèria, és a dir, allò de què està fet el text tipogràfic. Després de condició també vaig utilitzar durant un temps la paraula formació, que va quedar descartada de seguida que vaig descobrir la definitiva matèria.

Avui, l’estructura de l’ETT és la següent:

1. L’escriptura
2. La tipografia
3. La composició
4. La matèria
5. Els instruments
6. El text digital

L’ETT és d’ús personal, que vol dir que el resultat seria diferent si provingués de qualsevol altra persona. El que compta és que fa goig i que no té cap intenció de desaparèixer. Tot al contrari.

as as as