as

Més coses de l’ETT

El motiu d’elaborar un esquema de l’estudi del text tipogràfic (ETT) era personal: organitzar les carpetes i tots els apunts i PDFs que vaig acumulant sobre aquest macrotema. Per això, no és gens estrany que l’estructura de temes i subtemes es vagi transformant: cada article o llibre que llegeixo em dona idees per refer una secció o crear-ne una de nova.

 

Imatge del títol Estudi del text tipogràfic

 

La versió inicial de l’ETT tenia cinc parts, que ara són sis, perquè el primer apartat, «La tipografia», s’ha dividit en dos: «L’escriptura» i «La tipografia». També hi ha hagut un canvi de nomenclatura: «La condició digital» s’anomena ara «La matèria». El concepte d’aquest apartat és ben bé la noció de matèria, és a dir, allò de què està fet el text tipogràfic. Després de condició també vaig utilitzar durant un temps la paraula formació, que va quedar descartada de seguida que vaig descobrir la definitiva matèria.

Avui, l’estructura de l’ETT és la següent:

1. L’escriptura
2. La tipografia
3. La composició
4. La matèria
5. Els instruments
6. El text digital

L’ETT és d’ús personal, que vol dir que el resultat seria diferent si provingués de qualsevol altra persona. El que compta és que fa goig i que no té cap intenció de desaparèixer. Tot al contrari.

as as as as

Mineria de caràcters

Caràcters de maneta de la lletra EB Garamond
Caràcters de la maneta de la lletra EB Garamond.

La selecció de caràcters per a aquest examen és arbitrària, ja ho sé, però no conté signes estrafolaris. L’eina per portar a terme l’examen és l’aplicació Fonty de MacOS (3,49€). Té un funcionament i una presentació gràfica molt senzills, però al capdavall ha de complir una única funció: donar una llista de les lletres instal·lades que continguin uns determinats caràcters.

A la imatge següent, la llista en qüestió, en què els caràcters van acompanyats del seu codi i denominació en Unicode.

Llista de caràcters que sí que estan dissenyats en la lletra EB Garamond
Llista de caràcters que sí que estan dissenyats en la lletra EB Garamond.

El resultat és una sorpresa, si tenim en compte que tinc instal·lades unes quantes lletres de llicència oberta molt completes, com ara Gentium Plus (4.359 glifs), Brill (5.138), Dejavu Serif (3.525) i Sans (6.241), Linux Libertine O (2.674), Linux Biolinum O (2.401), Junicode (3.286), Cardo (3.846), Charis SIL (3.692) i Source Sans (1.942), i altres de comercials, no tan completes però de prestigi, com Scala (644 glifs) i Scala Sans (632), Celeste Pro (967), Stempel Garamond LT Pro (555) i Joanna Nova (1.086). Les dues úniques fonts que disposen dels caràcters de la llista són de la lletra EB Garamond 12, estils Regular (3.084 glifs) i All Small Caps (1.190).

Llegeixo al lloc web de la lletra, que la E respon al nom de Christian Egenolff, i la B, al de Conrad Berner, gendre seu, que van compondre el 1592 una mostra de pòlisses de rodona de Garamond i cursiva de Granjon, coneguda per Espècimen Berner i que és la base en què s’inspira. Es tracta d’un projecte de llicència SIL Open Font, en marxa i obert a col·laboracions.

El que faig aquí no és cap recomanació d’ús. Al contrari: si miréssim amb detall les dues fonts que esmento, hi podríem trobar pegues, com ara interlletratges mal aconseguits i dissenys de diacrítics poc afortunats. No soc la persona apropiada per fer l’anàlisi d’aquesta ni de cap altra lletra. El meu propòsit és solament advertir que les lletres són projectes gairebé sempre incomplets.

L’única manera d’aconseguir que una lletra tingui tots els caràcters que un voldria (o que una empresa pugui arribar a necessitar) deu ser mitjançant un encàrrec específic als creadors de la que s’està adquirint. Els clients que fem compres «normals» ens hem d’acontentar amb el que hi ha al mercat.

as

Corregir (una mica) amb l’iPad

Imaginem-nos que rebem per correu electrònic un text per corregir, un document de Word de poca extensió. En iOS ja fa temps que disposem de la suite Office 365 de Microsoft, i funciona bé. La mancança que segur que es notarà és que falti a l’iPad la lletra o lletres tipogràfiques. Si convé, les podem instal·lar en iOS mitjançant una aplicació com la que recomano: AnyFont. Però ara m’estic referint a textos en què el format tipogràfic i de pàgina sigui irrellevant.

El processador de text

Per aquesta mateixa raó, deixa de ser estrictament necessari disposar de la subscripció a Office 365. Podem obrir el document de Word adjunt al missatge amb Pages, que tenim de sèrie en el sistema operatiu. Quan hàgim acabat, Pages pot crear una versió Word del document per enviar-la per correu electrònic.

Possibilitats d'exportació de Pages en iOS
Aquí s’observen les possibilitats d’exportació de Pages en iOS.

Languagetool

Unes versions d’iOS enrere, el navegador web natiu, Safari, era incompatible amb el servei de correcció gramatical Languagetool en versió web (gratuït per a extensions de text moderadament curtes). Ara ja ho és, i en català (languagetool.org/ca) tenim la sort que el giny està a un molt bon nivell de desenvolupament. Encara falta incorporar-hi les darreres novetats ortogràfiques, però no ho trobo cap gran pega.

Així com Languagetool existeix en forma d’extensió de Libreoffice (descarregueu-la a la mateixa adreça donada abans), no es pot esperar que estigui integrat amb Pages. El que s’ha de fer és l’operació rudimentària de copiar el text en Pages, enganxar-lo al web de Languagetool, executar la correcció, tornar a copiar el text i finalment enganxar-lo al document de partida. Una manera d’estalviar-se passos és tenir les dues aplicacions en pantalla mitjançant Split View. D’aquesta manera es poden veure les expressions marcades per Languagetool i fer les correccions pertinents en Pages sense necessitat de copiar i enganxar el text de tornada.

Imatge de Languagetool en iOS
Aspecte del servei web de correcció gramatical Languagetool en el navegador natiu d’iOS.

Manejabilitat del fitxer

La gestió de fitxers continua sent un desideràtum en l’entorn iOS, tot i que ja ha començat a millorar. Les funcionalitats actuals ja valen per acomplir una tasca com la que estic explicant. Des del correu electrònic, es pot desar el Word adjunt en una carpeta de Dropbox o obrir-ne una còpia en Pages. Si l’hem desat a Dropbox, des de la seva aplicació es pot «llançar» el document a Word o obrir-ne una còpia en Pages. L’avantatge de l’aplicació de Microsoft és que pot treballar directament sobre el document allotjat a Dropbox.

Si en comptes d’utilitzar Dropbox volem confiar en l’aplicació Arxius del sistema operatiu, Word no té cap inconvenient a interactuar-hi, i Pages, per descomptat, hi treballa com oli en un llum. De fet, Pages pot exportar un determinat document tant a Word com a EPUB, PDF i RTF, mentre que Word ofereix solament ODF i PDF.

Fragment de l'aplicació iCloud Drive en un iPad
Columna esquerra de l’aplicació Arxius en iOS, on s’observa la seva integració amb Dropbox, Transmit i altres aplicacions.

Extres

Les aplicacions d’iOS, per una raó de seguretat, són com nínxols: només interactuen entre elles mitjançant vies indirectes. Les integracions d’aplicacions en fotografia i vídeo no existeixen en el món dels processadors de text. Hi ha una aplicació, CleanText, que no s’integra amb cap altra, però fa unes quantes operacions útils per refinar textos. Tenen noms com Curved Quotes, Title Case i Fix Spaces. Fins i tot permet fer cerques i reemplaçaments mitjançant expressions regulars. Una altra vegada, el més còmode és utilitzar-la en mode Split View i fent copiar-i-enganxar quan convingui.

I finalment, encara disposem d’una altra eina. Si cal rebre i enviar materials per FTP, cap problema: Transmit és una gran aplicació. N’hi ha d’altres, però Transmit permet tenir les connexions a servidors sincronitzades entre iOS i MacOS i va com la seda.