as

Mineria de caràcters

Caràcters de maneta de la lletra EB Garamond
Caràcters de la maneta de la lletra EB Garamond.

La selecció de caràcters per a aquest examen és arbitrària, ja ho sé, però no conté signes estrafolaris. L’eina per portar a terme l’examen és l’aplicació Fonty de MacOS (3,49€). Té un funcionament i una presentació gràfica molt senzills, però al capdavall ha de complir una única funció: donar una llista de les lletres instal·lades que continguin uns determinats caràcters.

A la imatge següent, la llista en qüestió, en què els caràcters van acompanyats del seu codi i denominació en Unicode.

Llista de caràcters que sí que estan dissenyats en la lletra EB Garamond
Llista de caràcters que sí que estan dissenyats en la lletra EB Garamond.

El resultat és una sorpresa, si tenim en compte que tinc instal·lades unes quantes lletres de llicència oberta molt completes, com ara Gentium Plus (4.359 glifs), Brill (5.138), Dejavu Serif (3.525) i Sans (6.241), Linux Libertine O (2.674), Linux Biolinum O (2.401), Junicode (3.286), Cardo (3.846), Charis SIL (3.692) i Source Sans (1.942), i altres de comercials, no tan completes però de prestigi, com Scala (644 glifs) i Scala Sans (632), Celeste Pro (967), Stempel Garamond LT Pro (555) i Joanna Nova (1.086). Les dues úniques fonts que disposen dels caràcters de la llista són de la lletra EB Garamond 12, estils Regular (3.084 glifs) i All Small Caps (1.190).

Llegeixo al lloc web de la lletra, que la E respon al nom de Christian Egenolff, i la B, al de Conrad Berner, gendre seu, que van compondre el 1592 una mostra de pòlisses de rodona de Garamond i cursiva de Granjon, coneguda per Espècimen Berner i que és la base en què s’inspira. Es tracta d’un projecte de llicència SIL Open Font, en marxa i obert a col·laboracions.

El que faig aquí no és cap recomanació d’ús. Al contrari: si miréssim amb detall les dues fonts que esmento, hi podríem trobar pegues, com ara interlletratges mal aconseguits i dissenys de diacrítics poc afortunats. No soc la persona apropiada per fer l’anàlisi d’aquesta ni de cap altra lletra. El meu propòsit és solament advertir que les lletres són projectes gairebé sempre incomplets.

L’única manera d’aconseguir que una lletra tingui tots els caràcters que un voldria (o que una empresa pugui arribar a necessitar) deu ser mitjançant un encàrrec específic als creadors de la que s’està adquirint. Els clients que fem compres «normals» ens hem d’acontentar amb el que hi ha al mercat.

as

Corregir (una mica) amb l’iPad

Imaginem-nos que rebem per correu electrònic un text per corregir, un document de Word de poca extensió. En iOS ja fa temps que disposem de la suite Office 365 de Microsoft, i funciona bé. La mancança que segur que es notarà és que falti a l’iPad la lletra o lletres tipogràfiques. Si convé, les podem instal·lar en iOS mitjançant una aplicació com la que recomano: AnyFont. Però ara m’estic referint a textos en què el format tipogràfic i de pàgina sigui irrellevant.

El processador de text

Per aquesta mateixa raó, deixa de ser estrictament necessari disposar de la subscripció a Office 365. Podem obrir el document de Word adjunt al missatge amb Pages, que tenim de sèrie en el sistema operatiu. Quan hàgim acabat, Pages pot crear una versió Word del document per enviar-la per correu electrònic.

Possibilitats d'exportació de Pages en iOS
Aquí s’observen les possibilitats d’exportació de Pages en iOS.

Languagetool

Unes versions d’iOS enrere, el navegador web natiu, Safari, era incompatible amb el servei de correcció gramatical Languagetool en versió web (gratuït per a extensions de text moderadament curtes). Ara ja ho és, i en català (languagetool.org/ca) tenim la sort que el giny està a un molt bon nivell de desenvolupament. Encara falta incorporar-hi les darreres novetats ortogràfiques, però no ho trobo cap gran pega.

Així com Languagetool existeix en forma d’extensió de Libreoffice (descarregueu-la a la mateixa adreça donada abans), no es pot esperar que estigui integrat amb Pages. El que s’ha de fer és l’operació rudimentària de copiar el text en Pages, enganxar-lo al web de Languagetool, executar la correcció, tornar a copiar el text i finalment enganxar-lo al document de partida. Una manera d’estalviar-se passos és tenir les dues aplicacions en pantalla mitjançant Split View. D’aquesta manera es poden veure les expressions marcades per Languagetool i fer les correccions pertinents en Pages sense necessitat de copiar i enganxar el text de tornada.

Imatge de Languagetool en iOS
Aspecte del servei web de correcció gramatical Languagetool en el navegador natiu d’iOS.

Manejabilitat del fitxer

La gestió de fitxers continua sent un desideràtum en l’entorn iOS, tot i que ja ha començat a millorar. Les funcionalitats actuals ja valen per acomplir una tasca com la que estic explicant. Des del correu electrònic, es pot desar el Word adjunt en una carpeta de Dropbox o obrir-ne una còpia en Pages. Si l’hem desat a Dropbox, des de la seva aplicació es pot «llançar» el document a Word o obrir-ne una còpia en Pages. L’avantatge de l’aplicació de Microsoft és que pot treballar directament sobre el document allotjat a Dropbox.

Si en comptes d’utilitzar Dropbox volem confiar en l’aplicació Arxius del sistema operatiu, Word no té cap inconvenient a interactuar-hi, i Pages, per descomptat, hi treballa com oli en un llum. De fet, Pages pot exportar un determinat document tant a Word com a EPUB, PDF i RTF, mentre que Word ofereix solament ODF i PDF.

Fragment de l'aplicació iCloud Drive en un iPad
Columna esquerra de l’aplicació Arxius en iOS, on s’observa la seva integració amb Dropbox, Transmit i altres aplicacions.

Extres

Les aplicacions d’iOS, per una raó de seguretat, són com nínxols: només interactuen entre elles mitjançant vies indirectes. Les integracions d’aplicacions en fotografia i vídeo no existeixen en el món dels processadors de text. Hi ha una aplicació, CleanText, que no s’integra amb cap altra, però fa unes quantes operacions útils per refinar textos. Tenen noms com Curved Quotes, Title Case i Fix Spaces. Fins i tot permet fer cerques i reemplaçaments mitjançant expressions regulars. Una altra vegada, el més còmode és utilitzar-la en mode Split View i fent copiar-i-enganxar quan convingui.

I finalment, encara disposem d’una altra eina. Si cal rebre i enviar materials per FTP, cap problema: Transmit és una gran aplicació. N’hi ha d’altres, però Transmit permet tenir les connexions a servidors sincronitzades entre iOS i MacOS i va com la seda.

as

Procés d’escriptura (i 3)

Quan el contingut de cada tema està plenament desenvolupat, fins al punt que ja sé quines imatges hi inseriré i n’he redactat els peus d’il·lustració, és l’hora de traslladar el text de Ulysses a InDesign.

HTML

Durant molt temps, vaig aprofitar la capacitat d’exportació de Ulysses per treure dues versions de cada tema, en text enriquit i en HTML. Em feia gràcia disposar del contingut en versió doble, web i InDesign, i alhora tenia l’oportunitat d’entrenar-me en el codi HTML.

En un cert moment, vaig conèixer l’aplicació Typemetal, que em va semblar que podia cobrir la necessitat d’etiquetar el text d’una manera més còmoda. Per molt que l’aplicació prometi, està en un estat poc desenvolupat i no la puc recomanar, però a mi, durant un quant temps, tant me feia, perquè la mera experiència d’explorar maneres noves en l’escriptura digital em satisfà.

Quan vaig deixar Typemetal a una banda, vaig continuar treballant el text en HTML amb l’ajuda de TextSoap. Diguem, per exemple, que vull aplicar l’etiqueta <i lang=“en”></i> (sapigueu que en el meu full CSS hi tenen un lloc tant <i> com <em>); utilitzant TextSoap, ho puc fer seleccionant el segment de text i aplicant-hi una ordre del programa, que no és altra cosa que un cerca-i-reemplaça definit per mi i disponible mitjançant una paleta. Vaig fer una introducció a TextSoap al podcast Escriure amb un Mac (a iTunes i a Vimeo). Era el 2012 i pretenia fer-ne una segona part, que no es va concretar.

 

Vista d’una recepta de cerca-i-reemplaça de TextSoap
Vista d’una recepta de cerca-i-reemplaça de TextSoap.

InDesign

A partir del tema 9, «El final de ratlla», he deixat de fer la versió en HTML. La podré obtenir quan vulgui en el futur. Quan converteixi els documents de CS6 a CC2017 o 2018, podré fer una exportació d’InDesign a HTML, amb el benentès que després hauré de netejar el codi de l’etiquetatge sobrer o no volgut que hagi creat InDesign.

Un cop assegut davant l’ordinador (s’ha acabat escriure a l’iPad), faig la importació en InDesign del document RTF o Word. No m’importa si es conserven els estils o no. Com que els temes són de poques pàgines, no necessito cap automatització per aplicar els que tinc configurats, que d’altra banda conformen un sistema bastant complex. En resum, aplico estils, dono forma a les taules i insereixo les imatges al lloc on van.

En el text encara hi faig intervencions, perquè l’oportunitat de veure les pàgines compostes permet tenir una visió millor del conjunt de la redacció.

Exemple d’una importació d’un document de Word en InDesign. És un Word creat per una exportació de Ulysses i conté estils, que es conserven en la importació. Per tant, en InDesign solament hem de canviar-los pels nostres i aplicar els que faltin.

 

PDF

El PDF que resulti de l’exportació del document acabat ha de ser interactiu, però no en un sentit literal. M’explico: utilitzo l’opció d’exportació en versió per imprimir i marco les caselles Bookmarks i Hyperlinks. D’aquesta manera, obtinc un PDF en què els ítems del sumari i tots els enllaços a adreces web o a correus electrònics són clicables.

Algun dia serà interessant parlar d’aquests PDFs que volen i dolen: tenen enllaços clicables, però totes les altres característiques (format de pàgina A4, cos de lletra, orientació vertical) responen a una futura impressió en paper.

Aquí s’acaba la sèrie de tres articles sobre el procés d’escriptura dels temes de la sèrie Editar amb InDesign de Mac. Tinc la intenció de donar més dades sobre aquests documents en un annex de la mateixa sèrie.

as

Procés d’escriptura (2)

Escriptura estructurada

Ja he escrit prou documents en InDesign per saber que tot el que hi guanyo en aspecte tipogràfic ho perdo en manejabilitat. Tampoc no es tractava d’utilitzar un processador com Pages, Word, Nisus o Mellel. El format d’origen, text net amb marques Markdown, era perfecte per a una aplicació d’escriptura estructurada. Vaig comentar dues aplicacions d’aquesta categoria al llibret d’iBooks Quatre maneres d’escriure: Ulysses i Scrivener. De llavors ençà, totes dues han millorat molt; actualment funcionen amb una gran fiabilitat i tenen versions per a iOS completes.

Vaig escollir Ulysses per dues raons: perquè utilitza un sistema d’etiquetes basat en Markdown i perquè no requereix un aprenentatge llarg. Scrivener, ni treballa especialment bé amb Markdown, ni té una corba d’aprenentatge precisament curta. (Actualment, Ulysses demana subscripció, però també forma part del paquet d’aplicacions per subscripció SetApp, molt interesssant.)

Vista d'un projecte de Scrivener
Vista d’un projecte de Scrivener. La interfície té bastantes parts. Les preferències també són complexes. Precisament aquests dies l’aplicació d’escriptori ha viscut una gran renovació, de versió 2 a 3.

Revisió del contingut

Igual com Multimarkdown Composer, que vaig esmentar en l’entrada anterior del blog Preedició, en Ulysses el contingut pot ser exportat a un ventall de formats: Word, RTF, HTML, PDF, EPUB… Un gran avantatge, però, és la gran compatibilitat de les versions per a escriptori i dispositius mòbils. En tots dos entorns, un tema (o projecte, o capítol, o el que sigui) pot ser organitzat de manera apropiada i créixer en qualsevol punt de l’estructura.

Mostra de l'aplicació Ulysses en interfície fosca
Mostra d’Ulysses en interfície fosca. Les marques Markdown i pròpies d’Ulysses no són cap problema: estan disponibles fent clic a la icona de la lletra A, a la barra superior, la segona per la dreta.

El moment del canvi

Les coses no són perfectes. En el cas de l’escriptura en Ulysses d’iOS, la pega són les imatges que calgui incorporar. La recent versió 12 ha millorat en el sentit que ara l’usuari disposa d’una previsualització de la imatge inserida —fins ara tenies una àncora de text i prou—. El problema no és veure o no la imatge, sinó les marrades que s’han de fer per emmagatzemar una imatge i després anar-la a buscar per introduir-la en el full (dic full perquè Ulysses anomena sheets els documents).

Per a la sèrie Editar amb InDesign de Mac, la majoria de les imatges són captures de pantalla que s’han de fer a l’ordinador de sobretaula. Per tant, a l’iPad només té sentit fer-hi la redacció en fase d’esborrany, fins al moment en què valgui la pena començar a utilitzar InDesign.

Imatge creada expressament amb InDesign per exemplificar algun element del contingut d'un tema
Per exemplificar parts dels temes d’‘Editar amb InDesign de Mac’, necessito captures de pantalla de les finestres del programa o exemples de textos creats ‘ex professo’ amb InDesign mateix. Aquí, una mostra de columna estreta.

La sincronització

Encara que Ulysses sigui un entorn autònom, en el sentit que no treballa amb fitxers (ho pot fer, però no és el seu mode principal de funcionament), no està concebut per emmagatzemart imatges. S’ha de preveure un “lloc” per tenir les imatges desades, perquè faran falta en la fase posterior de composició en InDesign. Serà el mateix directori on es crearà posteriorment el fitxer d’InDesign. Mentre s’estigui treballant en el tema, tot el material ha d’estar disponible, és a dir, allotjat en algun servei de núvol com Dropbox (OneDrive, Box…).


En la pròxima entrega, parlaré de la incorporació del contingut a un document d’InDesign.

as

Procés d’escriptura (1)

Abans de crear el tema 1 («Més enllà de Word i LibreOffice»), ja existia un document entorn de la idea de treballar amb InDesign per editar o corregir obres, en què anava acumulant notes, explicacions, a mesura que m’anaven venint al cap. Es tractava d’un fitxer de text net amb marques Multimarkdown (amb extensió md) i unes quantes captures de pantalla. (A la Viquipèdia, erròniament, del text net en diuen text pla, un calc de l’anglès plain text.)

El text net

Fragment del text original en l'aplicació Multimarkdown composer
Imatge del primer document en l’aplicació Multimarkdown Composer. A la meitat de l’esquerra, l’àrea d’escriptura; a la de la dreta, la previsualització.

Escriure en un editor de text net no és la cosa més còmoda del món per a una persona acostumada al text tipogràfic, en què hi ha un ventall tan gran de recursos per diferenciar les parts del text. La raó, doncs, no és una qüestió de gust, sinó de portabilitat i perennitat.

El text net és portable perquè té un pes de memòria molt baix. En conseqüència, els fitxers se sincronitzen molt ràpidament a través del núvol. A més a més, són nombroses les aplicacions que poden treballar-hi en qualsevol dispositiu, també els mòbils. Rarament utilitzo el telèfon per escriure textos, però sí que ho faig a l’iPad.

L’altra característica del text net que he esmentat és la perennitat. Un fitxer de text sense format (d’extensions com txt, md, html, xml, etc.) és tan llegible ara com ho serà d’aquí a cent cinquanta anys. Com que no està condicionat per cap dels formats propietaris dels processadors de text, queda fora de la dinàmica d’actualitzacions dels programes.

Dues aplicacions

Per escriure en aquell document primigeni, solia utilitzar Multimarkdown Composer, aplicació creada per Fletcher Penney, el mateix programador que va crear les marques Multimarkdown. (De fet, és professor universitari i té la programació com a segona activitat; en aquest món hi ha gent sobrecapacitada.) Ja vaig parlar d’aquest «entorn» d’escriptura al llibret d’iBooks Quatre maneres d’escriure, de 2015, i als episodis EM15, «Markdown, escriptura pràctica», i EM18, «Markdown, suplement», del podcast Escriure amb un Mac (a iTunes i Vimeo.

El mateix fragment de la imatge anterior, en l'aplicació Textastic
Vista del mateix text de la imatge anterior en l’aplicació Textastic de Mac.

Un avantatge d’una aplicació com Multimarkdown Composer és la capacitat d’exportar el contingut a formats diversos, com ara PDF, ODF (el format de LibreOffice), HTML i EPUB. Això vol dir que en qualsevol moment es pot obtenir una versió imprimible del material. Ara bé, de vegades només vols entrar en el document per fer-hi una inserció ràpida, i aleshores pots agafar qualsevol editor de text net. El que jo utilitzo és Textastic, que té versions per a MacOS i iOS.

Més detalls sobre l’escriptura dels temes d’Editar amb InDesign de Mac més endavant en aquest blog.

as

«El final de ratlla»

Un objectiu clar del tema 9, «El final de ratlla», és que s’entengui que entrem en una intersecció de tres àrees: per una banda, l’ortografia, que imposa una sèrie de restriccions a les particions; per una altra, les recomanacions d’estètica tipogràfica, en les quals no entro amb detall, i en tercer lloc, la capacitat d’InDesign de crear uns paràgrafs acceptables perquè tenir com menys feina millor a l’hora de fer els ajustaments finals de la composició.

Fragment del tema 9 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac
Fragment del tema 9 d’Editar amb InDesign de Mac.

A tot això s’hi ha d’afegir la sort que tenim que InDesign accepti els ginys Hunspell de particions i que [vaig introduir en el tema anterior], perquè aporten molta versatilitat a la feina dels qui revisen textos amb aquest programa.

Descarregueu el PDF lliurement a la secció Descàrregues.