as

Procés d’escriptura (2)

Escriptura estructurada

Ja he escrit prou documents en InDesign per saber que tot el que hi guanyo en aspecte tipogràfic ho perdo en manejabilitat. Tampoc no es tractava d’utilitzar un processador com Pages, Word, Nisus o Mellel. El format d’origen, text net amb marques Markdown, era perfecte per a una aplicació d’escriptura estructurada. Vaig comentar dues aplicacions d’aquesta categoria al llibret d’iBooks Quatre maneres d’escriure: Ulysses i Scrivener. De llavors ençà, totes dues han millorat molt; actualment funcionen amb una gran fiabilitat i tenen versions per a iOS completes.

Vaig escollir Ulysses per dues raons: perquè utilitza un sistema d’etiquetes basat en Markdown i perquè no requereix un aprenentatge llarg. Scrivener, ni treballa especialment bé amb Markdown, ni té una corba d’aprenentatge precisament curta. (Actualment, Ulysses demana subscripció, però també forma part del paquet d’aplicacions per subscripció SetApp, molt interesssant.)

Vista d'un projecte de Scrivener
Vista d’un projecte de Scrivener. La interfície té bastantes parts. Les preferències també són complexes. Precisament aquests dies l’aplicació d’escriptori ha viscut una gran renovació, de versió 2 a 3.

Revisió del contingut

Igual com Multimarkdown Composer, que vaig esmentar en l’entrada anterior del blog Preedició, en Ulysses el contingut pot ser exportat a un ventall de formats: Word, RTF, HTML, PDF, EPUB… Un gran avantatge, però, és la gran compatibilitat de les versions per a escriptori i dispositius mòbils. En tots dos entorns, un tema (o projecte, o capítol, o el que sigui) pot ser organitzat de manera apropiada i créixer en qualsevol punt de l’estructura.

Mostra de l'aplicació Ulysses en interfície fosca
Mostra d’Ulysses en interfície fosca. Les marques Markdown i pròpies d’Ulysses no són cap problema: estan disponibles fent clic a la icona de la lletra A, a la barra superior, la segona per la dreta.

El moment del canvi

Les coses no són perfectes. En el cas de l’escriptura en Ulysses d’iOS, la pega són les imatges que calgui incorporar. La recent versió 12 ha millorat en el sentit que ara l’usuari disposa d’una previsualització de la imatge inserida —fins ara tenies una àncora de text i prou—. El problema no és veure o no la imatge, sinó les marrades que s’han de fer per emmagatzemar una imatge i després anar-la a buscar per introduir-la en el full (dic full perquè Ulysses anomena sheets els documents).

Per a la sèrie Editar amb InDesign de Mac, la majoria de les imatges són captures de pantalla que s’han de fer a l’ordinador de sobretaula. Per tant, a l’iPad només té sentit fer-hi la redacció en fase d’esborrany, fins al moment en què valgui la pena començar a utilitzar InDesign.

Imatge creada expressament amb InDesign per exemplificar algun element del contingut d'un tema
Per exemplificar parts dels temes d’‘Editar amb InDesign de Mac’, necessito captures de pantalla de les finestres del programa o exemples de textos creats ‘ex professo’ amb InDesign mateix. Aquí, una mostra de columna estreta.

La sincronització

Encara que Ulysses sigui un entorn autònom, en el sentit que no treballa amb fitxers (ho pot fer, però no és el seu mode principal de funcionament), no està concebut per emmagatzemart imatges. S’ha de preveure un “lloc” per tenir les imatges desades, perquè faran falta en la fase posterior de composició en InDesign. Serà el mateix directori on es crearà posteriorment el fitxer d’InDesign. Mentre s’estigui treballant en el tema, tot el material ha d’estar disponible, és a dir, allotjat en algun servei de núvol com Dropbox (OneDrive, Box…).


En la pròxima entrega, parlaré de la incorporació del contingut a un document d’InDesign.

as

Procés d’escriptura (1)

Abans de crear el tema 1 («Més enllà de Word i LibreOffice»), ja existia un document entorn de la idea de treballar amb InDesign per editar o corregir obres, en què anava acumulant notes, explicacions, a mesura que m’anaven venint al cap. Es tractava d’un fitxer de text net amb marques Multimarkdown (amb extensió md) i unes quantes captures de pantalla. (A la Viquipèdia, erròniament, del text net en diuen text pla, un calc de l’anglès plain text.)

El text net

Fragment del text original en l'aplicació Multimarkdown composer
Imatge del primer document en l’aplicació Multimarkdown Composer. A la meitat de l’esquerra, l’àrea d’escriptura; a la de la dreta, la previsualització.

Escriure en un editor de text net no és la cosa més còmoda del món per a una persona acostumada al text tipogràfic, en què hi ha un ventall tan gran de recursos per diferenciar les parts del text. La raó, doncs, no és una qüestió de gust, sinó de portabilitat i perennitat.

El text net és portable perquè té un pes de memòria molt baix. En conseqüència, els fitxers se sincronitzen molt ràpidament a través del núvol. A més a més, són nombroses les aplicacions que poden treballar-hi en qualsevol dispositiu, també els mòbils. Rarament utilitzo el telèfon per escriure textos, però sí que ho faig a l’iPad.

L’altra característica del text net que he esmentat és la perennitat. Un fitxer de text sense format (d’extensions com txt, md, html, xml, etc.) és tan llegible ara com ho serà d’aquí a cent cinquanta anys. Com que no està condicionat per cap dels formats propietaris dels processadors de text, queda fora de la dinàmica d’actualitzacions dels programes.

Dues aplicacions

Per escriure en aquell document primigeni, solia utilitzar Multimarkdown Composer, aplicació creada per Fletcher Penney, el mateix programador que va crear les marques Multimarkdown. (De fet, és professor universitari i té la programació com a segona activitat; en aquest món hi ha gent sobrecapacitada.) Ja vaig parlar d’aquest «entorn» d’escriptura al llibret d’iBooks Quatre maneres d’escriure, de 2015, i als episodis EM15, «Markdown, escriptura pràctica», i EM18, «Markdown, suplement», del podcast Escriure amb un Mac (a iTunes i Vimeo.

El mateix fragment de la imatge anterior, en l'aplicació Textastic
Vista del mateix text de la imatge anterior en l’aplicació Textastic de Mac.

Un avantatge d’una aplicació com Multimarkdown Composer és la capacitat d’exportar el contingut a formats diversos, com ara PDF, ODF (el format de LibreOffice), HTML i EPUB. Això vol dir que en qualsevol moment es pot obtenir una versió imprimible del material. Ara bé, de vegades només vols entrar en el document per fer-hi una inserció ràpida, i aleshores pots agafar qualsevol editor de text net. El que jo utilitzo és Textastic, que té versions per a MacOS i iOS.

Més detalls sobre l’escriptura dels temes d’Editar amb InDesign de Mac més endavant en aquest blog.

as

«El final de ratlla»

Un objectiu clar del tema 9, «El final de ratlla», és que s’entengui que entrem en una intersecció de tres àrees: per una banda, l’ortografia, que imposa una sèrie de restriccions a les particions; per una altra, les recomanacions d’estètica tipogràfica, en les quals no entro amb detall, i en tercer lloc, la capacitat d’InDesign de crear uns paràgrafs acceptables perquè tenir com menys feina millor a l’hora de fer els ajustaments finals de la composició.

Fragment del tema 9 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac
Fragment del tema 9 d’Editar amb InDesign de Mac.

A tot això s’hi ha d’afegir la sort que tenim que InDesign accepti els ginys Hunspell de particions i que [vaig introduir en el tema anterior], perquè aporten molta versatilitat a la feina dels qui revisen textos amb aquest programa.

Descarregueu el PDF lliurement a la secció Descàrregues.

as

Estudi del text

La idea era establir grans seccions en l’estudi del text tipogràfic. Al cap de pocs dies, la macrofotografia va passar a ser —i continua sent— macroestructura. La idea original de macrofotografia tenia atractiu, però era obvi que no resistiria gaire. De la mateixa manera, la noció d’estudi acabarà formant part de la denominació.

De seccions en van sortir cinc:

1. La tipografia
2. La composició
3. La condició digital
4. Els instruments digitals
5. El text digital

Cadascuna de les seccions té uns quants temes associats. A mesura que passen les setmanes, la relació de temes va creixent, però les cinc grans seccions continuen sent les mateixes. Si algun dia val la pena comentar res sobre l’evolució de la «Macroestructura de l’estudi del text», potser ho faré. Ja ho veurem.

as

Tornen les aplis de la SummerFest

La col·lecció d’aplicacions és molt maca. Els seus creadors conformen un grup de programadors que treballen per dotar l’escriptura de bona tecnologia: «[…] artisans who are working to transform research and writing for a new era», diu la pàgina de promoció. Del conjunt d’aplis, ja en tinc unes quantes. Deixeu-me comentar-ne alguna.

Sóc un usuari orgullós de Nisus Writer Pro, amb el qual es coordina molt bé Bookends. Aquesta darrera permet inserir codis de les referències bibliogràfiques en un text de Nisus; al final de la redacció, es pot dir a Nisus que creï automàticament la bibliografia a partir dels codis de tot el document.

Exemple de Bookends
Exemple de Bookends.

També tinc Scapple i Scrivener, que comparteixen creadors. Utilitzo molt poc Scapple perquè els mapes mentals no casen gens amb la meva manera de concebre els continguts. Sí que escric amb Scrivener. Hi tinc uns quants projectes que estan en un estat creixement i que, gràcies a Scrivener, poden ser reordenats en qualsevol moment i reescrits en qualsevol punt del contingut.

Ja fa un quant temps vaig comprar Aeon Timeline, que va passar no fa gaire a la versió 2. Hi vaig anotant dades relacionades amb cultura general, però també de temes específics. No tinc Devonthink Pro Office, però sí Devonthink Personal, que he comprat recentment amb el propòsit de crear un sistema d’etiquetes que em resulti pràctic i fiable.

Pel que fa a PDFpen, crec que és millor comprar-ne la versió Pro, però la versió normal pot servir per començar a conèixer-la i comprar més endavant una ampliació a la Pro. Acaben de pujar a la versió 9, que incorpora una eina que considero una gran millora: l’eina mà. En parlo en un petit article a Medium.

Eina mà en PDFpen Pro
Eina mà en PDFpen Pro.

Veurem si en temps venidors puc comentar alguna cosa sobre DevonAgent, HoudahSpot i BBEdit. Espero haver suscitat en algú una espurna d’interès per alguna d’aquestes aplis. Són bona gent que fan bona feina entorn de l’experiència d’escriure.

as

«Revisió assistida»

Considero el tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac un assoliment, encara que sigui una mena de manual del principiant. Ja comença a ser hora que en el món de la producció de llibres, la traducció i la correcció es parli de Hunspell i de la verificació ortogràfica en InDesign.

Seria un error que reduíssim els destinataris d’aquests continguts als correctors, si tenim en compte que en les empreses, quan es busca un expert en InDesign, es mira cap als maquetadors, encapçalats pel director d’art, i que en els diaris hi ha una gran quantitat de periodistes que escriuen en pàgines d’InDesign.

Extret del tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac, 'Revisió assistida'
Extret del tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac: «Revisió assistida».

El tema 8 és una fita acomplerta per una altra raó. Si hagués de triar un objectiu com a principal de tota la sèrie, diria que és aquest: que qualsevol persona que en algun moment o habitualment obri un document d’InDesign tingui informació suficient per utilitzar-ne la verificació ortogràfica i sàpiga moure’s per la finestra de preferències de diccionari. Embrionàriament, això és el que fa el tema que presento i que ja podeu descarregar a la secció Descàrregues.