as

Procés d’escriptura (1)

Abans de crear el tema 1 («Més enllà de Word i LibreOffice»), ja existia un document entorn de la idea de treballar amb InDesign per editar o corregir obres, en què anava acumulant notes, explicacions, a mesura que m’anaven venint al cap. Es tractava d’un fitxer de text net amb marques Multimarkdown (amb extensió md) i unes quantes captures de pantalla. (A la Viquipèdia, erròniament, del text net en diuen text pla, un calc de l’anglès plain text.)

El text net

Fragment del text original en l'aplicació Multimarkdown composer
Imatge del primer document en l’aplicació Multimarkdown Composer. A la meitat de l’esquerra, l’àrea d’escriptura; a la de la dreta, la previsualització.

Escriure en un editor de text net no és la cosa més còmoda del món per a una persona acostumada al text tipogràfic, en què hi ha un ventall tan gran de recursos per diferenciar les parts del text. La raó, doncs, no és una qüestió de gust, sinó de portabilitat i perennitat.

El text net és portable perquè té un pes de memòria molt baix. En conseqüència, els fitxers se sincronitzen molt ràpidament a través del núvol. A més a més, són nombroses les aplicacions que poden treballar-hi en qualsevol dispositiu, també els mòbils. Rarament utilitzo el telèfon per escriure textos, però sí que ho faig a l’iPad.

L’altra característica del text net que he esmentat és la perennitat. Un fitxer de text sense format (d’extensions com txt, md, html, xml, etc.) és tan llegible ara com ho serà d’aquí a cent cinquanta anys. Com que no està condicionat per cap dels formats propietaris dels processadors de text, queda fora de la dinàmica d’actualitzacions dels programes.

Dues aplicacions

Per escriure en aquell document primigeni, solia utilitzar Multimarkdown Composer, aplicació creada per Fletcher Penney, el mateix programador que va crear les marques Multimarkdown. (De fet, és professor universitari i té la programació com a segona activitat; en aquest món hi ha gent sobrecapacitada.) Ja vaig parlar d’aquest «entorn» d’escriptura al llibret d’iBooks Quatre maneres d’escriure, de 2015, i als episodis EM15, «Markdown, escriptura pràctica», i EM18, «Markdown, suplement», del podcast Escriure amb un Mac (a iTunes i Vimeo.

El mateix fragment de la imatge anterior, en l'aplicació Textastic
Vista del mateix text de la imatge anterior en l’aplicació Textastic de Mac.

Un avantatge d’una aplicació com Multimarkdown Composer és la capacitat d’exportar el contingut a formats diversos, com ara PDF, ODF (el format de LibreOffice), HTML i EPUB. Això vol dir que en qualsevol moment es pot obtenir una versió imprimible del material. Ara bé, de vegades només vols entrar en el document per fer-hi una inserció ràpida, i aleshores pots agafar qualsevol editor de text net. El que jo utilitzo és Textastic, que té versions per a MacOS i iOS.

Més detalls sobre l’escriptura dels temes d’Editar amb InDesign de Mac més endavant en aquest blog.

as

«El final de ratlla»

Un objectiu clar del tema 9, «El final de ratlla», és que s’entengui que entrem en una intersecció de tres àrees: per una banda, l’ortografia, que imposa una sèrie de restriccions a les particions; per una altra, les recomanacions d’estètica tipogràfica, en les quals no entro amb detall, i en tercer lloc, la capacitat d’InDesign de crear uns paràgrafs acceptables perquè tenir com menys feina millor a l’hora de fer els ajustaments finals de la composició.

Fragment del tema 9 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac
Fragment del tema 9 d’Editar amb InDesign de Mac.

A tot això s’hi ha d’afegir la sort que tenim que InDesign accepti els ginys Hunspell de particions i que [vaig introduir en el tema anterior], perquè aporten molta versatilitat a la feina dels qui revisen textos amb aquest programa.

Descarregueu el PDF lliurement a la secció Descàrregues.

as

Estudi del text

La idea era establir grans seccions en l’estudi del text tipogràfic. Al cap de pocs dies, la macrofotografia va passar a ser —i continua sent— macroestructura. La idea original de macrofotografia tenia atractiu, però era obvi que no resistiria gaire. De la mateixa manera, la noció d’estudi acabarà formant part de la denominació.

De seccions en van sortir cinc:

1. La tipografia
2. La composició
3. La condició digital
4. Els instruments digitals
5. El text digital

Cadascuna de les seccions té uns quants temes associats. A mesura que passen les setmanes, la relació de temes va creixent, però les cinc grans seccions continuen sent les mateixes. Si algun dia val la pena comentar res sobre l’evolució de la «Macroestructura de l’estudi del text», potser ho faré. Ja ho veurem.

as

Tornen les aplis de la SummerFest

La col·lecció d’aplicacions és molt maca. Els seus creadors conformen un grup de programadors que treballen per dotar l’escriptura de bona tecnologia: «[…] artisans who are working to transform research and writing for a new era», diu la pàgina de promoció. Del conjunt d’aplis, ja en tinc unes quantes. Deixeu-me comentar-ne alguna.

Sóc un usuari orgullós de Nisus Writer Pro, amb el qual es coordina molt bé Bookends. Aquesta darrera permet inserir codis de les referències bibliogràfiques en un text de Nisus; al final de la redacció, es pot dir a Nisus que creï automàticament la bibliografia a partir dels codis de tot el document.

Exemple de Bookends
Exemple de Bookends.

També tinc Scapple i Scrivener, que comparteixen creadors. Utilitzo molt poc Scapple perquè els mapes mentals no casen gens amb la meva manera de concebre els continguts. Sí que escric amb Scrivener. Hi tinc uns quants projectes que estan en un estat creixement i que, gràcies a Scrivener, poden ser reordenats en qualsevol moment i reescrits en qualsevol punt del contingut.

Ja fa un quant temps vaig comprar Aeon Timeline, que va passar no fa gaire a la versió 2. Hi vaig anotant dades relacionades amb cultura general, però també de temes específics. No tinc Devonthink Pro Office, però sí Devonthink Personal, que he comprat recentment amb el propòsit de crear un sistema d’etiquetes que em resulti pràctic i fiable.

Pel que fa a PDFpen, crec que és millor comprar-ne la versió Pro, però la versió normal pot servir per començar a conèixer-la i comprar més endavant una ampliació a la Pro. Acaben de pujar a la versió 9, que incorpora una eina que considero una gran millora: l’eina mà. En parlo en un petit article a Medium.

Eina mà en PDFpen Pro
Eina mà en PDFpen Pro.

Veurem si en temps venidors puc comentar alguna cosa sobre DevonAgent, HoudahSpot i BBEdit. Espero haver suscitat en algú una espurna d’interès per alguna d’aquestes aplis. Són bona gent que fan bona feina entorn de l’experiència d’escriure.

as

«Revisió assistida»

Considero el tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac un assoliment, encara que sigui una mena de manual del principiant. Ja comença a ser hora que en el món de la producció de llibres, la traducció i la correcció es parli de Hunspell i de la verificació ortogràfica en InDesign.

Seria un error que reduíssim els destinataris d’aquests continguts als correctors, si tenim en compte que en les empreses, quan es busca un expert en InDesign, es mira cap als maquetadors, encapçalats pel director d’art, i que en els diaris hi ha una gran quantitat de periodistes que escriuen en pàgines d’InDesign.

Extret del tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac, 'Revisió assistida'
Extret del tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac: «Revisió assistida».

El tema 8 és una fita acomplerta per una altra raó. Si hagués de triar un objectiu com a principal de tota la sèrie, diria que és aquest: que qualsevol persona que en algun moment o habitualment obri un document d’InDesign tingui informació suficient per utilitzar-ne la verificació ortogràfica i sàpiga moure’s per la finestra de preferències de diccionari. Embrionàriament, això és el que fa el tema que presento i que ja podeu descarregar a la secció Descàrregues.

as

Aplicacions concurrents (macOS)

En les meves llistes d’exemples (de paraules, expressions, puntuació…), utilitzo els caràcters ⸢ ⸣ per marcar les parts d’un text que vull destacar per la raó que sigui. Funcionen molt bé com a delimitadors i m’estalvien l’ambigüitat que tindrien uns claudàtors. Ja m’hi he acostumat i els insereixo ràpidament amb una drecera de Keyboard Maestro.

La definició de la macro de Keyboard Maestro (que aplico mitjançant la drecera Ctrl Opt Cmd +) consisteix en les ordres següents:

– Retalla el text seleccionat al porta-retalls.
– Insereix els caràcters ⸢ i ⸣ al començament i al final del text allotjat al porta-retalls.
– Enganxa el nou text.

Vista de la macro de Keyboard Maestro titulada Semiclaudàtors.
Vista de la macro de Keyboard Maestro titulada Semiclaudàtors.

L’única pega d’aquesta automatització és que hi ha poques lletres que continguin els dos semiclaudàtors (caràcters U+2E22 TOP LEFT HALF BRACKET i U+2E23 TOP RIGHT HALF BRACKET, del bloc «Supplemental Punctuation»). Per saber quines lletres del Font Book (Catàleg Tipogràfic) sí que els tenen, hi ha una aplicació que compleix exclusivament aquesta funció: Fonty, de Ghostotter (0,99€ a la Mac App Store). Les instruccions van de la manera següent:

– Es copien els dos caràcters o, alternativament, es desen en els Preferits de l’aplicació Emoji & Symbols del sistema operatiu (en el Finder, Edit > Emoji & Symbols).
– Es va a les preferències i es fa clic al botó Add.
– En la fila nova que s’ha creat, es fa clic al camp de l’esquerra per escriure-hi un nom per a la nova llista.
– Es fa clic al camp de la dreta i s’hi enganxen els caràcters (bé des del porta-retalls o bé fent dos clics als caràcters que havíem afegit als Preferits d’Emoji & Symbols.

Preferències de Fonty, on es crea un filtre. Al camp de la dreta s’introdueixen els caràcters que necessitem.
Preferències de Fonty, on es crea un filtre. Al camp de la dreta s’introdueixen els caràcters que necessitem.

Automàticament, la llista de lletres tipogràfiques que s’obté és la de les que efectivament tenen els caràcters en qüestió.

En resum, acabo de donar un exemple diàfan de concurrència productiva d’aplicacions (una mena de sinergia digital) per portar a terme una tasca molt específica.