as

«Revisió assistida»

Considero el tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac un assoliment, encara que sigui una mena de manual del principiant. Ja comença a ser hora que en el món de la producció de llibres, la traducció i la correcció es parli de Hunspell i de la verificació ortogràfica en InDesign.

Seria un error que reduíssim els destinataris d’aquests continguts als correctors, si tenim en compte que en les empreses, quan es busca un expert en InDesign, es mira cap als maquetadors, encapçalats pel director d’art, i que en els diaris hi ha una gran quantitat de periodistes que escriuen en pàgines d’InDesign.

Extret del tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac, 'Revisió assistida'
Extret del tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac: «Revisió assistida».

El tema 8 és una fita acomplerta per una altra raó. Si hagués de triar un objectiu com a principal de tota la sèrie, diria que és aquest: que qualsevol persona que en algun moment o habitualment obri un document d’InDesign tingui informació suficient per utilitzar-ne la verificació ortogràfica i sàpiga moure’s per la finestra de preferències de diccionari. Embrionàriament, això és el que fa el tema que presento i que ja podeu descarregar a la secció Descàrregues.

as

Aplicacions concurrents (macOS)

En les meves llistes d’exemples (de paraules, expressions, puntuació…), utilitzo els caràcters ⸢ ⸣ per marcar les parts d’un text que vull destacar per la raó que sigui. Funcionen molt bé com a delimitadors i m’estalvien l’ambigüitat que tindrien uns claudàtors. Ja m’hi he acostumat i els insereixo ràpidament amb una drecera de Keyboard Maestro.

La definició de la macro de Keyboard Maestro (que aplico mitjançant la drecera Ctrl Opt Cmd +) consisteix en les ordres següents:

– Retalla el text seleccionat al porta-retalls.
– Insereix els caràcters ⸢ i ⸣ al començament i al final del text allotjat al porta-retalls.
– Enganxa el nou text.

Vista de la macro de Keyboard Maestro titulada Semiclaudàtors.
Vista de la macro de Keyboard Maestro titulada Semiclaudàtors.

L’única pega d’aquesta automatització és que hi ha poques lletres que continguin els dos semiclaudàtors (caràcters U+2E22 TOP LEFT HALF BRACKET i U+2E23 TOP RIGHT HALF BRACKET, del bloc «Supplemental Punctuation»). Per saber quines lletres del Font Book (Catàleg Tipogràfic) sí que els tenen, hi ha una aplicació que compleix exclusivament aquesta funció: Fonty, de Ghostotter (0,99€ a la Mac App Store). Les instruccions van de la manera següent:

– Es copien els dos caràcters o, alternativament, es desen en els Preferits de l’aplicació Emoji & Symbols del sistema operatiu (en el Finder, Edit > Emoji & Symbols).
– Es va a les preferències i es fa clic al botó Add.
– En la fila nova que s’ha creat, es fa clic al camp de l’esquerra per escriure-hi un nom per a la nova llista.
– Es fa clic al camp de la dreta i s’hi enganxen els caràcters (bé des del porta-retalls o bé fent dos clics als caràcters que havíem afegit als Preferits d’Emoji & Symbols.

Preferències de Fonty, on es crea un filtre. Al camp de la dreta s’introdueixen els caràcters que necessitem.
Preferències de Fonty, on es crea un filtre. Al camp de la dreta s’introdueixen els caràcters que necessitem.

Automàticament, la llista de lletres tipogràfiques que s’obté és la de les que efectivament tenen els caràcters en qüestió.

En resum, acabo de donar un exemple diàfan de concurrència productiva d’aplicacions (una mena de sinergia digital) per portar a terme una tasca molt específica.

as

Més OpenType en InDesign

En parla el blog Rayitas Azules en una entrada de final del gener passat, titulada «Novedades OpenType en InDesign CC 2017». En les caixes de text, el programa introdueix una O del símbol d’OpenType a la vora inferior de la caixa mitjançant la qual es pot veure una previsualització de les propietats i activar-les, si es vol. Una altra novetat és que es pot aplicar al text més d’un conjunt estilístic alhora.

Per descomptat, hi ha igualment una entrada del web InDesignSecrets sobre el tema: «What’s New with InDesign CC 2017». La divulgació d’Adobe de les novetats es pot trobar a «2017 release of InDesign», dins la secció New Features summary.

as

Ulysses i Split View

Un exemple el tenim en Ulysses i la funcionalitat Split View de macOS. Escriure en la interfície de Ulysses és una experiència —si se’m permet la subjectivitat— molt satisfactòria, però encara ho és més si tens la previsualització a la segona meitat de la pantalla i vas veient créixer el text al vol.

Exemple de Split View en Ulysses
En aquest exemple, la previsualització és la de format epub, però podria ser PDF, docx, txt o HTML, és a dir, tots els formats d’exportació de Ulysses.

Per activar la previsualització, es fa control-clic al full en què s’estigui escrivint i s’escull Preview. Pel que fa a Split View, en vaig parlar a Escriure amb un Mac en l’episodi EM42, disponible a iTunes i Vimeo.

PS (14-03-2017): Veig que el blog de Ulysses ha suggerit el mateix recentment a «Great for Focused Self-Editing: Ulysses’ Live Preview».

as

Enganxar text sense format

Hi ha un truc molt útil i que, per descomptat, no he inventat jo. Ja fa temps que el vaig escoltar en un podcast, Mac Power Users, en boca de Katie Floyd, que tampoc el devia haver inventat. Consisteix a utilitzar una abreviació per enganxar el text que tinguem en el porta-retalls sense format, és a dir, en text net. La meva opció per a l’abreviació és «,,tn», i l’aplicació, Typinator.

Conjunt d'expressions en Typinator
Vista d’unes quantes abreviacions que tinc en un grup anomenat Expressions. Per crear-ne una, es fa clic al botó del signe més. De les que es veuen aquí, utilitzo molt «crtr» i «crts», «amam» i «ccaass».
Camp de definició d'una abreviació en Typinator
Per enganxar el contingut del porta-retalls sense format, l’únic que s’ha de fer és escollir Plain Text en el desplegable Expansion i introduir el codi que invoca el porta-retalls, que s’escull en el desplegable que es veu a la dreta, sota el desplegable d’idioma.

Sovint em trobo que faig servir la drecera senzillament per enganxar el porta-retalls, com a alternativa a la drecera de teclat Cmd v. Ja tenia aquesta abreviació quan utilitzava Textexpander, que ara solament conservo en iOS. En macOS vaig passar a Typinator en el moment que els creadors de Textexpander van implantar el sistema de subscripció.

as

Duet, un motiu per utilitzar-la

Duet (19,99€ en iOS, gratuïta en macOS; opció Pro a 19,99€ l’any) és d’aquelles aplicacions que fan una sola cosa i la fan molt bé. Serveix per afegir una pantalla a la d’un ordinador, i ho fa mitjançant el cable lightning dels iPhones i iPads. Recentment ha afegit la funcionalitat d’activar una emulació de la Touch Bar que incorporen els darrers MacBook Pros.

Encara que veure i tocar la Touch Bar en una pantalla Duet no sigui una experiència transformadora, sí que dona l’oportunitat de començar a familiaritzar-s’hi. I, si sabem que no tindrem un MacBook Pro nou fins d’aquí a dos o tres anys per què no fer un tast de la Touch Bar des d’avui mateix?

Exemple de llibre iBooks en un iPad Pro
Exemple de llibre iBooks en un iPad Pro, amb la Touch Bar activada. La resolució escollida aquí és Regular Resolution (Energy Efficient).