as

Duet, un motiu per utilitzar-la

Duet (19,99€ en iOS, gratuïta en macOS; opció Pro a 19,99€ l’any) és d’aquelles aplicacions que fan una sola cosa i la fan molt bé. Serveix per afegir una pantalla a la d’un ordinador, i ho fa mitjançant el cable lightning dels iPhones i iPads. Recentment ha afegit la funcionalitat d’activar una emulació de la Touch Bar que incorporen els darrers MacBook Pros.

Encara que veure i tocar la Touch Bar en una pantalla Duet no sigui una experiència transformadora, sí que dona l’oportunitat de començar a familiaritzar-s’hi. I, si sabem que no tindrem un MacBook Pro nou fins d’aquí a dos o tres anys per què no fer un tast de la Touch Bar des d’avui mateix?

Exemple de llibre iBooks en un iPad Pro
Exemple de llibre iBooks en un iPad Pro, amb la Touch Bar activada. La resolució escollida aquí és Regular Resolution (Energy Efficient).
as

Un tema potent, els estils

Estava repassant el tema 7 (agafeu-lo a Descàrregues) per fer-ne una entrada en aquest blog i me n’he adonat: m’hauria agradat esplaiar-m’hi. Els estils actuen com una palanca que t’empeny a parlar de la composició. Però la sèrie Editar amb InDesign de Mac no és un curs complet ni sobre InDesign ni sobre composició del text.

Hi deurà haver algun lector, suposo, que ja hagi intentat ser eficient en el maneig dels estils en Word, LibreOffice o Pages. Enhorabona a aquests, perquè en InDesign trobaran que els estils s’entenen d’una manera més clara i funcionen millor.

L’objectiu d’aquest tema 7 s’haurà acomplert amb escreix si els lectors se senten convidats a fer un camí més o menys llarg pels topants dels estils, començant pel de paràgraf de base. Que després de configurar aquest practiquin de fer-hi basar uns quants estils de text seguit. Que després en creïn uns quants per a títols i els facin basar en un d’aquests. Que tinguin tothora present que el text sense idioma no és text i per tant que idioma i particions formen part dels fonaments de tot el castell tipogràfic.

Extret del tema 7 d'Editar amb InDesign de Mac
Extret del tema 7 d’Editar amb InDesign de Mac.

Amb el tema 7 de la sèrie acaba l’arc de temes de composició. El segon arc és el que tracta de la revisió de textos amb l’ajuda de les eines que proporciona InDesign. Preveig desenvolupar-lo en tres temes, començant pel pròxim, que es titula «Revisió assistida», però no cal avançar tant els esdeveniments. Deixem que els continguts facin el seu curs.

as

OpenType en la revisió de textos

Heus aquí un nou tema de la sèrie Editar amb InDesign de Mac, disponible a la secció de descàrregues: «Tema 6. OpenType i dos panells». El missatge en aquest tema té dues parts: en primer lloc, que els enriquiments tipogràfics (versaletes, xifres especials…) no els proporciona el programa, sinó que estan allotjats en les fonts digitals i són sistematitzats per l’estàndard OpenType; en segon lloc, que per introduir-los correctament en els documents s’han de conèixer dos panells d’InDesign, el de glifs i el de caràcter.

Després de dos temes d’enfocament una mica tècnic, a continuació ve un tema relacionat amb l’organització de la feina: la creació d’estils. El camí de l’aprenentatge dels topants d’InDesign continua. Quan ja hàgim vist els estils, arribarà el moment d’encarar la revisió de textos assistida, que és una manera com una altra de designar l’activitat de repassar textos amb l’ajuda que proporcionen els programes.

as

Ploma Jetpens Mini Aluminum

No he parlat mai, en aquest blog, d’eines sòlides d’escriptura, perquè no en sóc ni un especialista ni un gran aficionat. Això no impedeix, però, que em faci gràcia ara ressenyar una ploma. Es tracta de la Jetpens Mini Aluminum de plomí extrafí (12,50 dòlars). La venen en tres colors, negre, or i blanc, el darrer dels quals és el que tinc i es veu a les fotos.

La ploma porta el nom de la botiga a internet jetpens.com, que ven una pila d’articles d’escriptura i papereria. La mida és la que un pot esperar del qualificatiu de mini. És una ploma d’aquelles que rarament s’agafen amb comoditat quan un té una mà gran, però ho compensa el fet que el tap queda molt ben agafat en el tronc, fins al punt que la puc utilitzar perfectament.

Ploma Jetpens Mini i èmbol Kaweco
Ploma Jetpens Mini i èmbol Kaweco
Una altra característica de la Jetpens Mini és que els cartutxos qua hi van són els universals. Qui vulgui posar-hi un convertidor o èmbol, que sàpiga que només n’hi cap un de curt. Ho sabreu perquè a la botiga totes les fitxes de plomes tenen un enllaç anomenat «Recommended refills/parts» que ho fa constar. En venen de les marques Kaweco i Monteverde.

El plomí, malgrat que el model digui que és extrafí, el qualificaria de fi. L’efectivitat d’aquesta ploma en l’escriptura ha sigut gran fins i tot després de dies de no fer-la servir, que és demanar molt. Escriu amb una gran fluïdesa i consistència. Per estrenar-la, hi he posat cartutxos de color Woodland Green de Diamine.

Mostra d'escriptura
Mostra d’escriptura amb la ploma JetPens Mini Aluminum i la tinta Woodland Green de Diamine.
Pel que fa al color, té un blanc perlat molt agradable. La mida, uns mers 12 centímetres tapada, la converteix en adaptable a qualsevol mena de butxaca o estoig. No fa gens de nosa.

Mida de la ploma
Mida real de la ploma.
En resum, la Jetpens Mini Aliminum és una ploma molt versàtil i efectiva. Un gran producte per un preu molt assequible.

as

«Caràcters i glifs»

(Descarregueu-vos el tema 5 a la secció Descàrregues.) Abans de tractar els estils i OpenType, que arribaran en temes posteriors, feia falta parlar dels mecanismes d’aquest giny que és el text tipogràfic. Crec que es pot parlar de Unicode i de l’ús de certs caràcters amb desimboltura. El lector dirà si li sembla que ho he aconseguit.

Just després de tancar i penjar el tema al servidor, va fer acte de presència en el meu compte de Medium un article de Marcin Wichary de l’any passat, titulat «Quotation marks». Si l’hagués conegut abans, l’hauria citat per donar més context a una afirmació que faig a l’apartat 5.7 i que es veu a la imatge de sota.

El repertori de cometes és un element del text tipogràfic que té una pega: el solem deixar a les mans del programa. — pàg. 12

Es demostra que la tecnologia del text no és una matèria senzilla. Tenim marge per continuar parlant-ne durant molt de temps.

as

Tipografia i connexió mental

Al darrer congrés de l’ATypI (Association Typographique Internationale, Varsòvia, 13-18 de setembre del 2016), al qual vaig ser afortunat d’assistir, hi va haver molts continguts d’empreses del sector de la lletra tipogràfica, i tots els representants d’aquestes empreses es van quedar per escoltar les conferències. L’ambient era molt professional. I, per descomptat, hi va haver l’acostumada presentació de tipografia urbana. M’explico.

És habitual en les trobades del món tipogràfic que els dissenyadors aportin com a testimoniatge una sèrie de fotografies de retolació de comerços, plaques de noms de carrers, llindars de cases o cornises d’edificis senyorials amb lletres gravades o esgrafiades… Exemples de casa seva o d’algun lloc que els hagi marcat. El missatge que aquestes exposicions construeixen és una identitat: són les lletres de Varsòvia, de Barcelona…; una manera que té la ciutat (el país, la comarca…) d’expressar-se; el passat i el present, la creativitat d’aquell territori.

El que em sembla pertinent dir aquí és que aquesta identitat extreta d’uns exemples de tipografia en l’espai públic és una noció molt feble; agafar el rave per les fulles. En comptes de dir que les lletres de la retolació emanen identitat, que s’hi copsa una forma de vida o una essència, preferiria, deixeu-m’ho dir, que es parlés d’una connexió mental: la persona que capta les imatges se sent integrada amb aquell espai enriquit pel text retolat.

En resum, connexió mental amb un territori amb la complicitat de la tipografia, sí; una identitat que es pugui explicar mitjançant unes mostres tipogràfiques, més aviat no.