as

A visit to the Apple Store

Recently I’ve spent some time in the Barcelona’s Apple Store in Passeig de Gràcia, meandering between the tables. Here are the conclusions I came to:

– The 27-inch Cinema Display is exposed in a corner, as it should, because it does not compare well with the new iMac screens.
– It’s been said that the iPad Pro is a too heavy to hold it with your hands, but it seems an overstatement. I found it light for its size. Its keyboard —just for exhibition purposes; it was the US English version— is functional but too thick and quite ugly.
– The four tables devoted to the watch didn’t draw anyone’s attention. (I confirmed it in a second visit.)
– The new Magic Keyboard models are excessively compact. However, if I was forced to use one, I’d end up adapting my typing to it. The lack of space around the four arrow keys is the main gripe. The actual typing, which is really sensitive, doesn’t feel wrong at all.

MagicAccessories-Family-PR-PRINT

– The AppleTV’s remote control is quite unfortunate. Its weight and touch don’t make it comfortable. The vertical and horizontal navigation would require the usual four arrow buttons. Using your finger in the touch surface to navigate is a pain in the neck.
– I believed that the big iPhone, the 6s Plus, would never appeal to me, but I was wrong. It’s the coolest one. Pictures, maps, notes, web pages… all of them ought to be displayed in screens like that, never a smaller one. As for the disproportionate size of the device as a phone, that’s a secondary factor.

as

Una visita a l’Apple Store

Fa poc he pogut passar una estona rondant per les taules de l’Apple Store de passeig de Gràcia de Barcelona. Vet aquí les conclusions que n’he tret:

– La pantalla Cinema Display de 27 polzades està exposada en un racó, com ha de ser, perquè no resisteix gens bé la comparació amb les pantalles dels iMacs nous.

– S’ha dit que l’iPad Pro és una mica pesat per tenir-lo agafat amb la mà, però em sembla que s’exagera. El vaig trobar lleuger per la mida que té. El teclat —només exhibeixen el teclat per a l’anglès dels Estats Units— és funcional però massa gruixut i bastant lleig.

– Les quatre taules dedicades al rellotge no atreien l’atenció de ningú. (En una segona visita ho he confirmat.)

– Els nous teclats Magic Keyboard són exageradament compactes. Dit això, crec que, si m’obliguessin a utilitzar-lo, m’hi acabaria acostumant. La falta d’espai al voltant de les quatre tecles de les fletxes és de debò la principal pega. El tacte de les tecles…, què voleu que us digui, no em va semblar gens malament.

MagicAccessories-Family-PR-PRINT

– El comandament a distància de l’AppleTV és bastant desafortunat. El pes i el tacte van en contra d’un ús còmode. La utilització del dit sobre la superfície tàctil és empipadora. A més a més, la navegació en sentits vertical i horitzontal requeriria uns botons de les quatre fletxes, com els que tenim en els teclats de sobretaula.

– La interfície de l’AppleTV en pantalla és com una versió molt senzilla de l’iTunes Store però sense l’iTunes. Fa una sensació desagradable com de videoclub. Tanmateix, comparat a connectar el portàtil a la tele amb HDMi, sí que hi ha una experiència diferent i pròpia de l’acte de mirar la tele.

– Em pensava que l’iPhone gran, el 6s Plus, em produiria rebuig, però no. És el que mola més. Veritablement, fotos, mapes, notes, webs… s’han de mirar en pantalles com aquesta, mai més petites. La qüestió de tenir un telèfon de mida desproporcionada queda en segon terme.

 

as

Phil Schiller i John Gruber (actualitzat)

Acabo de veure el vídeo de l’entrevista de John Gruber a Phil Schiller, feta dins els actes del WWDC d’Apple d’enguany. Com a bon aficionat als productes d’Apple, trobo que ha sigut divertida. El grup aquest de bloguers seguidors d’Apple —Gruber n’és el membre més destacat— són gent informal i fan uns continguts diferents dels que veiem i escoltem a la televisió i a la ràdio.

Imatge de promoció del futur iOS9
Imatge de promoció del futur iOS9.

Té el seu què que en Schiller faci la broma d’adreçar-se directament a Marco Arment —que darrerament ha sigut crític amb l’empresa i presumptament estava assegut entre el públic— i que se li noti el nerviosisme propi d’una persona vergonyosa. El responsable de l’espectacle i entrevistador, John Gruber, li fa unes quantes preguntes directes molt encertades: què té de diferent el sistema Connect —de comunicació entre l’artista i els seus seguidors— que li impedeixi de fracassar com ho va fer Ping; com es pot defensar que un mòbil de 16 GB sigui una bona opció de compra; què n’hem de fer d’un sol connector USB-C en el Macbook de 12 polzades.

Fins aquí les coses positives, al meu entendre, de l’entrevista. Per ser realistes, les paraules de Phil Schiller són les d’un responsable de màrqueting parlant de la seva marca. No hi he trobat cap anàlisi fora del llenguatge habitual del discurs oficial de l’empresa. A sobre, els dos interlocutors es passen una hora aguantant cada un el micro amb la mà, com si no existissin micros de pinça, i en primer terme tens tota l’estona vuit ampolles d’aigua de mig litre ocupant una quarta part de la pantalla. La camisa de quadres d’en Gruber posada per dins dels texans tampoc contribueix positivament en l’apartat estètic del conjunt. I algunes càmeres es movien com si les estiguessin manipulant amateurs.

En resum, crec que John Gruber hauria de deixar les aparicions en format vídeo en mans de gent més preparada i tots nosaltres hauríem de deixar d’esperar que els executius d’Apple acabin parlant mai fora del discurs pautat de la firma més exitosa del món.

Afegitó [16-06-2015]:

A David Sparks li ha semblat molt bé l’entrevista, com explica en una entrada del seu blog. Només passa una cosa: a Macsparky li agrada tot —no absolutament, però gairebé— d’Apple. Va trobar fantàstiques les actualitzacions a iOS7 i iOS8, les transformacions de Pages i iMovie, els serveis d’iCloud… i recentment ha considerat una gran cosa la nova aplicació Photos. No és la meva manera de veure les coses en relació amb Apple.