as

Tipografia i connexió mental

Al darrer congrés de l’ATypI (Association Typographique Internationale, Varsòvia, 13-18 de setembre del 2016), al qual vaig ser afortunat d’assistir, hi va haver molts continguts d’empreses del sector de la lletra tipogràfica, i tots els representants d’aquestes empreses es van quedar per escoltar les conferències. L’ambient era molt professional. I, per descomptat, hi va haver l’acostumada presentació de tipografia urbana. M’explico.

És habitual en les trobades del món tipogràfic que els dissenyadors aportin com a testimoniatge una sèrie de fotografies de retolació de comerços, plaques de noms de carrers, llindars de cases o cornises d’edificis senyorials amb lletres gravades o esgrafiades… Exemples de casa seva o d’algun lloc que els hagi marcat. El missatge que aquestes exposicions construeixen és una identitat: són les lletres de Varsòvia, de Barcelona…; una manera que té la ciutat (el país, la comarca…) d’expressar-se; el passat i el present, la creativitat d’aquell territori.

El que em sembla pertinent dir aquí és que aquesta identitat extreta d’uns exemples de tipografia en l’espai públic és una noció molt feble; agafar el rave per les fulles. En comptes de dir que les lletres de la retolació emanen identitat, que s’hi copsa una forma de vida o una essència, preferiria, deixeu-m’ho dir, que es parlés d’una connexió mental: la persona que capta les imatges se sent integrada amb aquell espai enriquit pel text retolat.

En resum, connexió mental amb un territori amb la complicitat de la tipografia, sí; una identitat que es pugui explicar mitjançant unes mostres tipogràfiques, més aviat no.