as

Procés d’escriptura (2)

Escriptura estructurada

Ja he escrit prou documents en InDesign per saber que tot el que hi guanyo en aspecte tipogràfic ho perdo en manejabilitat. Tampoc no es tractava d’utilitzar un processador com Pages, Word, Nisus o Mellel. El format d’origen, text net amb marques Markdown, era perfecte per a una aplicació d’escriptura estructurada. Vaig comentar dues aplicacions d’aquesta categoria al llibret d’iBooks Quatre maneres d’escriure: Ulysses i Scrivener. De llavors ençà, totes dues han millorat molt; actualment funcionen amb una gran fiabilitat i tenen versions per a iOS completes.

Vaig escollir Ulysses per dues raons: perquè utilitza un sistema d’etiquetes basat en Markdown i perquè no requereix un aprenentatge llarg. Scrivener, ni treballa especialment bé amb Markdown, ni té una corba d’aprenentatge precisament curta. (Actualment, Ulysses demana subscripció, però també forma part del paquet d’aplicacions per subscripció SetApp, molt interesssant.)

Vista d'un projecte de Scrivener
Vista d’un projecte de Scrivener. La interfície té bastantes parts. Les preferències també són complexes. Precisament aquests dies l’aplicació d’escriptori ha viscut una gran renovació, de versió 2 a 3.

Revisió del contingut

Igual com Multimarkdown Composer, que vaig esmentar en l’entrada anterior del blog Preedició, en Ulysses el contingut pot ser exportat a un ventall de formats: Word, RTF, HTML, PDF, EPUB… Un gran avantatge, però, és la gran compatibilitat de les versions per a escriptori i dispositius mòbils. En tots dos entorns, un tema (o projecte, o capítol, o el que sigui) pot ser organitzat de manera apropiada i créixer en qualsevol punt de l’estructura.

Mostra de l'aplicació Ulysses en interfície fosca
Mostra d’Ulysses en interfície fosca. Les marques Markdown i pròpies d’Ulysses no són cap problema: estan disponibles fent clic a la icona de la lletra A, a la barra superior, la segona per la dreta.

El moment del canvi

Les coses no són perfectes. En el cas de l’escriptura en Ulysses d’iOS, la pega són les imatges que calgui incorporar. La recent versió 12 ha millorat en el sentit que ara l’usuari disposa d’una previsualització de la imatge inserida —fins ara tenies una àncora de text i prou—. El problema no és veure o no la imatge, sinó les marrades que s’han de fer per emmagatzemar una imatge i després anar-la a buscar per introduir-la en el full (dic full perquè Ulysses anomena sheets els documents).

Per a la sèrie Editar amb InDesign de Mac, la majoria de les imatges són captures de pantalla que s’han de fer a l’ordinador de sobretaula. Per tant, a l’iPad només té sentit fer-hi la redacció en fase d’esborrany, fins al moment en què valgui la pena començar a utilitzar InDesign.

Imatge creada expressament amb InDesign per exemplificar algun element del contingut d'un tema
Per exemplificar parts dels temes d’‘Editar amb InDesign de Mac’, necessito captures de pantalla de les finestres del programa o exemples de textos creats ‘ex professo’ amb InDesign mateix. Aquí, una mostra de columna estreta.

La sincronització

Encara que Ulysses sigui un entorn autònom, en el sentit que no treballa amb fitxers (ho pot fer, però no és el seu mode principal de funcionament), no està concebut per emmagatzemart imatges. S’ha de preveure un “lloc” per tenir les imatges desades, perquè faran falta en la fase posterior de composició en InDesign. Serà el mateix directori on es crearà posteriorment el fitxer d’InDesign. Mentre s’estigui treballant en el tema, tot el material ha d’estar disponible, és a dir, allotjat en algun servei de núvol com Dropbox (OneDrive, Box…).


En la pròxima entrega, parlaré de la incorporació del contingut a un document d’InDesign.

as

Procés d’escriptura (1)

Abans de crear el tema 1 («Més enllà de Word i LibreOffice»), ja existia un document entorn de la idea de treballar amb InDesign per editar o corregir obres, en què anava acumulant notes, explicacions, a mesura que m’anaven venint al cap. Es tractava d’un fitxer de text net amb marques Multimarkdown (amb extensió md) i unes quantes captures de pantalla. (A la Viquipèdia, erròniament, del text net en diuen text pla, un calc de l’anglès plain text.)

El text net

Fragment del text original en l'aplicació Multimarkdown composer
Imatge del primer document en l’aplicació Multimarkdown Composer. A la meitat de l’esquerra, l’àrea d’escriptura; a la de la dreta, la previsualització.

Escriure en un editor de text net no és la cosa més còmoda del món per a una persona acostumada al text tipogràfic, en què hi ha un ventall tan gran de recursos per diferenciar les parts del text. La raó, doncs, no és una qüestió de gust, sinó de portabilitat i perennitat.

El text net és portable perquè té un pes de memòria molt baix. En conseqüència, els fitxers se sincronitzen molt ràpidament a través del núvol. A més a més, són nombroses les aplicacions que poden treballar-hi en qualsevol dispositiu, també els mòbils. Rarament utilitzo el telèfon per escriure textos, però sí que ho faig a l’iPad.

L’altra característica del text net que he esmentat és la perennitat. Un fitxer de text sense format (d’extensions com txt, md, html, xml, etc.) és tan llegible ara com ho serà d’aquí a cent cinquanta anys. Com que no està condicionat per cap dels formats propietaris dels processadors de text, queda fora de la dinàmica d’actualitzacions dels programes.

Dues aplicacions

Per escriure en aquell document primigeni, solia utilitzar Multimarkdown Composer, aplicació creada per Fletcher Penney, el mateix programador que va crear les marques Multimarkdown. (De fet, és professor universitari i té la programació com a segona activitat; en aquest món hi ha gent sobrecapacitada.) Ja vaig parlar d’aquest «entorn» d’escriptura al llibret d’iBooks Quatre maneres d’escriure, de 2015, i als episodis EM15, «Markdown, escriptura pràctica», i EM18, «Markdown, suplement», del podcast Escriure amb un Mac (a iTunes i Vimeo.

El mateix fragment de la imatge anterior, en l'aplicació Textastic
Vista del mateix text de la imatge anterior en l’aplicació Textastic de Mac.

Un avantatge d’una aplicació com Multimarkdown Composer és la capacitat d’exportar el contingut a formats diversos, com ara PDF, ODF (el format de LibreOffice), HTML i EPUB. Això vol dir que en qualsevol moment es pot obtenir una versió imprimible del material. Ara bé, de vegades només vols entrar en el document per fer-hi una inserció ràpida, i aleshores pots agafar qualsevol editor de text net. El que jo utilitzo és Textastic, que té versions per a MacOS i iOS.

Més detalls sobre l’escriptura dels temes d’Editar amb InDesign de Mac més endavant en aquest blog.

as

Un tema potent, els estils

Estava repassant el tema 7 (agafeu-lo a Descàrregues) per fer-ne una entrada en aquest blog i me n’he adonat: m’hauria agradat esplaiar-m’hi. Els estils actuen com una palanca que t’empeny a parlar de la composició. Però la sèrie Editar amb InDesign de Mac no és un curs complet ni sobre InDesign ni sobre composició del text.

Hi deurà haver algun lector, suposo, que ja hagi intentat ser eficient en el maneig dels estils en Word, LibreOffice o Pages. Enhorabona a aquests, perquè en InDesign trobaran que els estils s’entenen d’una manera més clara i funcionen millor.

L’objectiu d’aquest tema 7 s’haurà acomplert amb escreix si els lectors se senten convidats a fer un camí més o menys llarg pels topants dels estils, començant pel de paràgraf de base. Que després de configurar aquest practiquin de fer-hi basar uns quants estils de text seguit. Que després en creïn uns quants per a títols i els facin basar en un d’aquests. Que tinguin tothora present que el text sense idioma no és text i per tant que idioma i particions formen part dels fonaments de tot el castell tipogràfic.

Extret del tema 7 d'Editar amb InDesign de Mac
Extret del tema 7 d’Editar amb InDesign de Mac.

Amb el tema 7 de la sèrie acaba l’arc de temes de composició. El segon arc és el que tracta de la revisió de textos amb l’ajuda de les eines que proporciona InDesign. Preveig desenvolupar-lo en tres temes, començant pel pròxim, que es titula «Revisió assistida», però no cal avançar tant els esdeveniments. Deixem que els continguts facin el seu curs.

as

«Caràcters i glifs»

(Descarregueu-vos el tema 5 a la secció Descàrregues.) Abans de tractar els estils i OpenType, que arribaran en temes posteriors, feia falta parlar dels mecanismes d’aquest giny que és el text tipogràfic. Crec que es pot parlar de Unicode i de l’ús de certs caràcters amb desimboltura. El lector dirà si li sembla que ho he aconseguit.

Just després de tancar i penjar el tema al servidor, va fer acte de presència en el meu compte de Medium un article de Marcin Wichary de l’any passat, titulat «Quotation marks». Si l’hagués conegut abans, l’hauria citat per donar més context a una afirmació que faig a l’apartat 5.7 i que es veu a la imatge de sota.

El repertori de cometes és un element del text tipogràfic que té una pega: el solem deixar a les mans del programa. — pàg. 12

Es demostra que la tecnologia del text no és una matèria senzilla. Tenim marge per continuar parlant-ne durant molt de temps.

as

Tema 4 d’Editar amb ID de Mac

Reconec que els primers quatre temes han quedat curts en més d’un apartat. Té lògica, perquè no pretenc ser ningú que ensenyi a treballar amb InDesign de manera completa. Quan hagi acabat la sèrie, intentaré fer segones versions d’aquests documents. Molt probablement, ja disposaré de la versió CC d’InDesign i podré aportar instruccions i imatges actualitzades de les funcionalitats.

Ara mateix, però, el que em fa gràcia de debò és començar a redactar els pròxims temes, que seran autènticament «textuals». (Enllaç a Descàrregues; enllaç directe al document PDF.)

as

Sèrie Editar amb ID de Mac

Els materials de Preedició creixen. Aquesta vegada es tracta de la sèrie Editar amb InDesign de Mac, que ha començat amb el tema titulat «Més enllà de Word i LibreOffice». La intenció de la sèrie és donar uns fonaments d’InDesign per a editors, correctors, periodistes, traductors i qualsevol altra persona interessada a escriure amb aquest programa d’Adobe.

Tema 2 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac
Tema 2 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac

 

Els primers temes, forçosament, tenen a veure amb la interfície. No serà fins als temes quart o cinquè que començaré a tocar qüestions relacionades amb el text i la llengua. De moment ja ha sortit el segon tema, «Eines, barres i panells», i el tercer ja està en marxa.

Així doncs, usuaris actuals i potencials d’InDesign, mans a l’obra, que la cosa bull!