as

Procés d’escriptura (1)

Abans de crear el tema 1 («Més enllà de Word i LibreOffice»), ja existia un document entorn de la idea de treballar amb InDesign per editar o corregir obres, en què anava acumulant notes, explicacions, a mesura que m’anaven venint al cap. Es tractava d’un fitxer de text net amb marques Multimarkdown (amb extensió md) i unes quantes captures de pantalla. (A la Viquipèdia, erròniament, del text net en diuen text pla, un calc de l’anglès plain text.)

El text net

Fragment del text original en l'aplicació Multimarkdown composer
Imatge del primer document en l’aplicació Multimarkdown Composer. A la meitat de l’esquerra, l’àrea d’escriptura; a la de la dreta, la previsualització.

Escriure en un editor de text net no és la cosa més còmoda del món per a una persona acostumada al text tipogràfic, en què hi ha un ventall tan gran de recursos per diferenciar les parts del text. La raó, doncs, no és una qüestió de gust, sinó de portabilitat i perennitat.

El text net és portable perquè té un pes de memòria molt baix. En conseqüència, els fitxers se sincronitzen molt ràpidament a través del núvol. A més a més, són nombroses les aplicacions que poden treballar-hi en qualsevol dispositiu, també els mòbils. Rarament utilitzo el telèfon per escriure textos, però sí que ho faig a l’iPad.

L’altra característica del text net que he esmentat és la perennitat. Un fitxer de text sense format (d’extensions com txt, md, html, xml, etc.) és tan llegible ara com ho serà d’aquí a cent cinquanta anys. Com que no està condicionat per cap dels formats propietaris dels processadors de text, queda fora de la dinàmica d’actualitzacions dels programes.

Dues aplicacions

Per escriure en aquell document primigeni, solia utilitzar Multimarkdown Composer, aplicació creada per Fletcher Penney, el mateix programador que va crear les marques Multimarkdown. (De fet, és professor universitari i té la programació com a segona activitat; en aquest món hi ha gent sobrecapacitada.) Ja vaig parlar d’aquest «entorn» d’escriptura al llibret d’iBooks Quatre maneres d’escriure, de 2015, i als episodis EM15, «Markdown, escriptura pràctica», i EM18, «Markdown, suplement», del podcast Escriure amb un Mac (a iTunes i Vimeo.

El mateix fragment de la imatge anterior, en l'aplicació Textastic
Vista del mateix text de la imatge anterior en l’aplicació Textastic de Mac.

Un avantatge d’una aplicació com Multimarkdown Composer és la capacitat d’exportar el contingut a formats diversos, com ara PDF, ODF (el format de LibreOffice), HTML i EPUB. Això vol dir que en qualsevol moment es pot obtenir una versió imprimible del material. Ara bé, de vegades només vols entrar en el document per fer-hi una inserció ràpida, i aleshores pots agafar qualsevol editor de text net. El que jo utilitzo és Textastic, que té versions per a MacOS i iOS.

Més detalls sobre l’escriptura dels temes d’Editar amb InDesign de Mac més endavant en aquest blog.

as

«El final de ratlla»

Un objectiu clar del tema 9, «El final de ratlla», és que s’entengui que entrem en una intersecció de tres àrees: per una banda, l’ortografia, que imposa una sèrie de restriccions a les particions; per una altra, les recomanacions d’estètica tipogràfica, en les quals no entro amb detall, i en tercer lloc, la capacitat d’InDesign de crear uns paràgrafs acceptables perquè tenir com menys feina millor a l’hora de fer els ajustaments finals de la composició.

Fragment del tema 9 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac
Fragment del tema 9 d’Editar amb InDesign de Mac.

A tot això s’hi ha d’afegir la sort que tenim que InDesign accepti els ginys Hunspell de particions i que [vaig introduir en el tema anterior], perquè aporten molta versatilitat a la feina dels qui revisen textos amb aquest programa.

Descarregueu el PDF lliurement a la secció Descàrregues.

as

«Revisió assistida»

Considero el tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac un assoliment, encara que sigui una mena de manual del principiant. Ja comença a ser hora que en el món de la producció de llibres, la traducció i la correcció es parli de Hunspell i de la verificació ortogràfica en InDesign.

Seria un error que reduíssim els destinataris d’aquests continguts als correctors, si tenim en compte que en les empreses, quan es busca un expert en InDesign, es mira cap als maquetadors, encapçalats pel director d’art, i que en els diaris hi ha una gran quantitat de periodistes que escriuen en pàgines d’InDesign.

Extret del tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac, 'Revisió assistida'
Extret del tema 8 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac: «Revisió assistida».

El tema 8 és una fita acomplerta per una altra raó. Si hagués de triar un objectiu com a principal de tota la sèrie, diria que és aquest: que qualsevol persona que en algun moment o habitualment obri un document d’InDesign tingui informació suficient per utilitzar-ne la verificació ortogràfica i sàpiga moure’s per la finestra de preferències de diccionari. Embrionàriament, això és el que fa el tema que presento i que ja podeu descarregar a la secció Descàrregues.

as

Un tema potent, els estils

Estava repassant el tema 7 (agafeu-lo a Descàrregues) per fer-ne una entrada en aquest blog i me n’he adonat: m’hauria agradat esplaiar-m’hi. Els estils actuen com una palanca que t’empeny a parlar de la composició. Però la sèrie Editar amb InDesign de Mac no és un curs complet ni sobre InDesign ni sobre composició del text.

Hi deurà haver algun lector, suposo, que ja hagi intentat ser eficient en el maneig dels estils en Word, LibreOffice o Pages. Enhorabona a aquests, perquè en InDesign trobaran que els estils s’entenen d’una manera més clara i funcionen millor.

L’objectiu d’aquest tema 7 s’haurà acomplert amb escreix si els lectors se senten convidats a fer un camí més o menys llarg pels topants dels estils, començant pel de paràgraf de base. Que després de configurar aquest practiquin de fer-hi basar uns quants estils de text seguit. Que després en creïn uns quants per a títols i els facin basar en un d’aquests. Que tinguin tothora present que el text sense idioma no és text i per tant que idioma i particions formen part dels fonaments de tot el castell tipogràfic.

Extret del tema 7 d'Editar amb InDesign de Mac
Extret del tema 7 d’Editar amb InDesign de Mac.

Amb el tema 7 de la sèrie acaba l’arc de temes de composició. El segon arc és el que tracta de la revisió de textos amb l’ajuda de les eines que proporciona InDesign. Preveig desenvolupar-lo en tres temes, començant pel pròxim, que es titula «Revisió assistida», però no cal avançar tant els esdeveniments. Deixem que els continguts facin el seu curs.

as

«Caràcters i glifs»

(Descarregueu-vos el tema 5 a la secció Descàrregues.) Abans de tractar els estils i OpenType, que arribaran en temes posteriors, feia falta parlar dels mecanismes d’aquest giny que és el text tipogràfic. Crec que es pot parlar de Unicode i de l’ús de certs caràcters amb desimboltura. El lector dirà si li sembla que ho he aconseguit.

Just després de tancar i penjar el tema al servidor, va fer acte de presència en el meu compte de Medium un article de Marcin Wichary de l’any passat, titulat «Quotation marks». Si l’hagués conegut abans, l’hauria citat per donar més context a una afirmació que faig a l’apartat 5.7 i que es veu a la imatge de sota.

El repertori de cometes és un element del text tipogràfic que té una pega: el solem deixar a les mans del programa. — pàg. 12

Es demostra que la tecnologia del text no és una matèria senzilla. Tenim marge per continuar parlant-ne durant molt de temps.

as

Tema 4 d’Editar amb ID de Mac

Reconec que els primers quatre temes han quedat curts en més d’un apartat. Té lògica, perquè no pretenc ser ningú que ensenyi a treballar amb InDesign de manera completa. Quan hagi acabat la sèrie, intentaré fer segones versions d’aquests documents. Molt probablement, ja disposaré de la versió CC d’InDesign i podré aportar instruccions i imatges actualitzades de les funcionalitats.

Ara mateix, però, el que em fa gràcia de debò és començar a redactar els pròxims temes, que seran autènticament «textuals». (Enllaç a Descàrregues; enllaç directe al document PDF.)