as

Aplicacions concurrents (macOS)

En les meves llistes d’exemples (de paraules, expressions, puntuació…), utilitzo els caràcters ⸢ ⸣ per marcar les parts d’un text que vull destacar per la raó que sigui. Funcionen molt bé com a delimitadors i m’estalvien l’ambigüitat que tindrien uns claudàtors. Ja m’hi he acostumat i els insereixo ràpidament amb una drecera de Keyboard Maestro.

La definició de la macro de Keyboard Maestro (que aplico mitjançant la drecera Ctrl Opt Cmd +) consisteix en les ordres següents:

– Retalla el text seleccionat al porta-retalls.
– Insereix els caràcters ⸢ i ⸣ al començament i al final del text allotjat al porta-retalls.
– Enganxa el nou text.

Vista de la macro de Keyboard Maestro titulada Semiclaudàtors.
Vista de la macro de Keyboard Maestro titulada Semiclaudàtors.

L’única pega d’aquesta automatització és que hi ha poques lletres que continguin els dos semiclaudàtors (caràcters U+2E22 TOP LEFT HALF BRACKET i U+2E23 TOP RIGHT HALF BRACKET, del bloc «Supplemental Punctuation»). Per saber quines lletres del Font Book (Catàleg Tipogràfic) sí que els tenen, hi ha una aplicació que compleix exclusivament aquesta funció: Fonty, de Ghostotter (0,99€ a la Mac App Store). Les instruccions van de la manera següent:

– Es copien els dos caràcters o, alternativament, es desen en els Preferits de l’aplicació Emoji & Symbols del sistema operatiu (en el Finder, Edit > Emoji & Symbols).
– Es va a les preferències i es fa clic al botó Add.
– En la fila nova que s’ha creat, es fa clic al camp de l’esquerra per escriure-hi un nom per a la nova llista.
– Es fa clic al camp de la dreta i s’hi enganxen els caràcters (bé des del porta-retalls o bé fent dos clics als caràcters que havíem afegit als Preferits d’Emoji & Symbols.

Preferències de Fonty, on es crea un filtre. Al camp de la dreta s’introdueixen els caràcters que necessitem.
Preferències de Fonty, on es crea un filtre. Al camp de la dreta s’introdueixen els caràcters que necessitem.

Automàticament, la llista de lletres tipogràfiques que s’obté és la de les que efectivament tenen els caràcters en qüestió.

En resum, acabo de donar un exemple diàfan de concurrència productiva d’aplicacions (una mena de sinergia digital) per portar a terme una tasca molt específica.

as

EM38. Instal·lar una lletra

 

Vet aquí l’episodi 38 del podcast Escriure amb un Mac, que tracta de la manera d’instal·lar una lletra fent ús del programa que hi ha incorporat en OS X, el Catàleg Tipogràfic. El segon tema important que toco és la possibilitat de traslladar fitxers de fonts de la carpeta Fonts de l’usuari a l’anàloga que hi ha en el nivell superior, Macintosh HD. L’episodi és a iTunes en versió alta i baixa resolució i a Vimeo en baixa resolució.

La lletra que em serveix per fer la demostració és la DejaVu, una lletra de tres famílies: de pal sec (Sans), romana (Serif) i monoespaiada (Mono). El nombre de glifs —per no dir caràcters, que no és el mateix— de les fonts que formen les tres variants és impressionant. La família de fonts amb serifs ronda els 3.500 glifs en cada font; la monoespaiada, entre els 2.700 i els 3.300, i la de fonts amb serifs, més de 5.000, una quantitat de dissenys impressionant. En l’episodi també explico que la llicència de la DejaVu és completament oberta. En diuen Free license.

D’altra banda, en l’episodi repasso les quatre visualitzacions d’una lletra que proporciona el Catàleg Tipogràfic mitjançant quatre botons molt pràctics i cap al final explico com fer una col·lecció, que és una manera d’agrupar lletres seguint algun criteri.