as

Procés d’escriptura (i 3)

Quan el contingut de cada tema està plenament desenvolupat, fins al punt que ja sé quines imatges hi inseriré i n’he redactat els peus d’il·lustració, és l’hora de traslladar el text de Ulysses a InDesign.

HTML

Durant molt temps, vaig aprofitar la capacitat d’exportació de Ulysses per treure dues versions de cada tema, en text enriquit i en HTML. Em feia gràcia disposar del contingut en versió doble, web i InDesign, i alhora tenia l’oportunitat d’entrenar-me en el codi HTML.

En un cert moment, vaig conèixer l’aplicació Typemetal, que em va semblar que podia cobrir la necessitat d’etiquetar el text d’una manera més còmoda. Per molt que l’aplicació prometi, està en un estat poc desenvolupat i no la puc recomanar, però a mi, durant un quant temps, tant me feia, perquè la mera experiència d’explorar maneres noves en l’escriptura digital em satisfà.

Quan vaig deixar Typemetal a una banda, vaig continuar treballant el text en HTML amb l’ajuda de TextSoap. Diguem, per exemple, que vull aplicar l’etiqueta <i lang=“en”></i> (sapigueu que en el meu full CSS hi tenen un lloc tant <i> com <em>); utilitzant TextSoap, ho puc fer seleccionant el segment de text i aplicant-hi una ordre del programa, que no és altra cosa que un cerca-i-reemplaça definit per mi i disponible mitjançant una paleta. Vaig fer una introducció a TextSoap al podcast Escriure amb un Mac (a iTunes i a Vimeo). Era el 2012 i pretenia fer-ne una segona part, que no es va concretar.

 

Vista d’una recepta de cerca-i-reemplaça de TextSoap
Vista d’una recepta de cerca-i-reemplaça de TextSoap.

InDesign

A partir del tema 9, «El final de ratlla», he deixat de fer la versió en HTML. La podré obtenir quan vulgui en el futur. Quan converteixi els documents de CS6 a CC2017 o 2018, podré fer una exportació d’InDesign a HTML, amb el benentès que després hauré de netejar el codi de l’etiquetatge sobrer o no volgut que hagi creat InDesign.

Un cop assegut davant l’ordinador (s’ha acabat escriure a l’iPad), faig la importació en InDesign del document RTF o Word. No m’importa si es conserven els estils o no. Com que els temes són de poques pàgines, no necessito cap automatització per aplicar els que tinc configurats, que d’altra banda conformen un sistema bastant complex. En resum, aplico estils, dono forma a les taules i insereixo les imatges al lloc on van.

En el text encara hi faig intervencions, perquè l’oportunitat de veure les pàgines compostes permet tenir una visió millor del conjunt de la redacció.

Exemple d’una importació d’un document de Word en InDesign. És un Word creat per una exportació de Ulysses i conté estils, que es conserven en la importació. Per tant, en InDesign solament hem de canviar-los pels nostres i aplicar els que faltin.

 

PDF

El PDF que resulti de l’exportació del document acabat ha de ser interactiu, però no en un sentit literal. M’explico: utilitzo l’opció d’exportació en versió per imprimir i marco les caselles Bookmarks i Hyperlinks. D’aquesta manera, obtinc un PDF en què els ítems del sumari i tots els enllaços a adreces web o a correus electrònics són clicables.

Algun dia serà interessant parlar d’aquests PDFs que volen i dolen: tenen enllaços clicables, però totes les altres característiques (format de pàgina A4, cos de lletra, orientació vertical) responen a una futura impressió en paper.

Aquí s’acaba la sèrie de tres articles sobre el procés d’escriptura dels temes de la sèrie Editar amb InDesign de Mac. Tinc la intenció de donar més dades sobre aquests documents en un annex de la mateixa sèrie.

as

Procés d’escriptura (2)

Escriptura estructurada

Ja he escrit prou documents en InDesign per saber que tot el que hi guanyo en aspecte tipogràfic ho perdo en manejabilitat. Tampoc no es tractava d’utilitzar un processador com Pages, Word, Nisus o Mellel. El format d’origen, text net amb marques Markdown, era perfecte per a una aplicació d’escriptura estructurada. Vaig comentar dues aplicacions d’aquesta categoria al llibret d’iBooks Quatre maneres d’escriure: Ulysses i Scrivener. De llavors ençà, totes dues han millorat molt; actualment funcionen amb una gran fiabilitat i tenen versions per a iOS completes.

Vaig escollir Ulysses per dues raons: perquè utilitza un sistema d’etiquetes basat en Markdown i perquè no requereix un aprenentatge llarg. Scrivener, ni treballa especialment bé amb Markdown, ni té una corba d’aprenentatge precisament curta. (Actualment, Ulysses demana subscripció, però també forma part del paquet d’aplicacions per subscripció SetApp, molt interesssant.)

Vista d'un projecte de Scrivener
Vista d’un projecte de Scrivener. La interfície té bastantes parts. Les preferències també són complexes. Precisament aquests dies l’aplicació d’escriptori ha viscut una gran renovació, de versió 2 a 3.

Revisió del contingut

Igual com Multimarkdown Composer, que vaig esmentar en l’entrada anterior del blog Preedició, en Ulysses el contingut pot ser exportat a un ventall de formats: Word, RTF, HTML, PDF, EPUB… Un gran avantatge, però, és la gran compatibilitat de les versions per a escriptori i dispositius mòbils. En tots dos entorns, un tema (o projecte, o capítol, o el que sigui) pot ser organitzat de manera apropiada i créixer en qualsevol punt de l’estructura.

Mostra de l'aplicació Ulysses en interfície fosca
Mostra d’Ulysses en interfície fosca. Les marques Markdown i pròpies d’Ulysses no són cap problema: estan disponibles fent clic a la icona de la lletra A, a la barra superior, la segona per la dreta.

El moment del canvi

Les coses no són perfectes. En el cas de l’escriptura en Ulysses d’iOS, la pega són les imatges que calgui incorporar. La recent versió 12 ha millorat en el sentit que ara l’usuari disposa d’una previsualització de la imatge inserida —fins ara tenies una àncora de text i prou—. El problema no és veure o no la imatge, sinó les marrades que s’han de fer per emmagatzemar una imatge i després anar-la a buscar per introduir-la en el full (dic full perquè Ulysses anomena sheets els documents).

Per a la sèrie Editar amb InDesign de Mac, la majoria de les imatges són captures de pantalla que s’han de fer a l’ordinador de sobretaula. Per tant, a l’iPad només té sentit fer-hi la redacció en fase d’esborrany, fins al moment en què valgui la pena començar a utilitzar InDesign.

Imatge creada expressament amb InDesign per exemplificar algun element del contingut d'un tema
Per exemplificar parts dels temes d’‘Editar amb InDesign de Mac’, necessito captures de pantalla de les finestres del programa o exemples de textos creats ‘ex professo’ amb InDesign mateix. Aquí, una mostra de columna estreta.

La sincronització

Encara que Ulysses sigui un entorn autònom, en el sentit que no treballa amb fitxers (ho pot fer, però no és el seu mode principal de funcionament), no està concebut per emmagatzemart imatges. S’ha de preveure un “lloc” per tenir les imatges desades, perquè faran falta en la fase posterior de composició en InDesign. Serà el mateix directori on es crearà posteriorment el fitxer d’InDesign. Mentre s’estigui treballant en el tema, tot el material ha d’estar disponible, és a dir, allotjat en algun servei de núvol com Dropbox (OneDrive, Box…).


En la pròxima entrega, parlaré de la incorporació del contingut a un document d’InDesign.

as