as

Aeon Timeline, per crear una cronologia

He comentat més d’una vegada a les xarxes (@Preedicio i @WritingonaMac) que tinc una subscripció a un servei especial. No és una quota per una aplicació o un paquet, sinó per tota una pila d’aplicacions de l’entorn Mac: Setapp.

Una de les que m’agraden és Aeon Timeline, que crea cronologies. A qui s’hi vulgui estrenar, li recomano que comenci creant esdeveniments solament amb títol i data. No hi ha inconvenient a tenir dates que constin solament de l’any al costat d’altres que tinguin dia, mes i any.

Vista de l'aplicació Aeon Timeline en mode timeline
A l’hora de visualitzar una cronologia, prefereixo el mode Relationship més que no pas Timeline. Aquí s’observa el segon.
Vista de la mateixa aplicació en mode Relationship
El mode Relationship fa menys la sensació d’una cronologia, però és més pràctic a l’hora de crear esdeveniments.

El creador de l’aplicació va començar a oferir ja fa temps la compatibilitat d’Aeon Timeline amb Scrivener i Ulysses, que és una funcionalitat que encara no he provat.

A cada fitxa d’un esdeveniment s’hi pot associar una imatge, un fitxer, una URL… Els esdeveniments poden tenir roles, que és on jo especifico les àrees geogràfiques (Catalunya-Espanya, Europa, EUA-Canadà…), i també values, que són etiquetes, com ara tecnologia, música, batalles, política

Fragment de cronologia
Fragment d’una cronologia en mode Relationship. S’hi veuen tres esdeveniments del 1984, el primer dels quals té la imatge de l’àlbum Defenders of the faith, de Judas Priest.

Com a propina, Aeon Timeline té versió per a iOS, una aplicació que funciona molt bé. En un iPad gran, és un plaer tant consultar-hi esdeveniments com crear-ne. Les cronologies, per utilitzar-les en iOS, han d’estar allotjades a la carpeta de l’aplicació a iCloud Drive.

Com a valoració global, crec que mantenir una cronologia és una feinada, però sempre hi pot haver algun projecte de recerca o alguna afició que mereixin una eina tan atractiva i divulgativa com una cronologia. Queda clar, doncs, que recomano Aeon Timeline en MacOS i iOS.

Nota: Els enllaços a Setapp, Aeon Timeline i Ulysses són d’afiliació. Si algú n’utilitza algun per subscriure’s a Setapp, jo rebré una petita comissió. És una manera de col·laborar en la meva tasca de divulgació de les eines d’escriptura i d’edició.

as

Procés d’escriptura (i 3)

Quan el contingut de cada tema està plenament desenvolupat, fins al punt que ja sé quines imatges hi inseriré i n’he redactat els peus d’il·lustració, és l’hora de traslladar el text de Ulysses a InDesign.

HTML

Durant molt temps, vaig aprofitar la capacitat d’exportació de Ulysses per treure dues versions de cada tema, en text enriquit i en HTML. Em feia gràcia disposar del contingut en versió doble, web i InDesign, i alhora tenia l’oportunitat d’entrenar-me en el codi HTML.

En un cert moment, vaig conèixer l’aplicació Typemetal, que em va semblar que podia cobrir la necessitat d’etiquetar el text d’una manera més còmoda. Per molt que l’aplicació prometi, està en un estat poc desenvolupat i no la puc recomanar, però a mi, durant un quant temps, tant me feia, perquè la mera experiència d’explorar maneres noves en l’escriptura digital em satisfà.

Quan vaig deixar Typemetal a una banda, vaig continuar treballant el text en HTML amb l’ajuda de TextSoap. Diguem, per exemple, que vull aplicar l’etiqueta <i lang=“en”></i> (sapigueu que en el meu full CSS hi tenen un lloc tant <i> com <em>); utilitzant TextSoap, ho puc fer seleccionant el segment de text i aplicant-hi una ordre del programa, que no és altra cosa que un cerca-i-reemplaça definit per mi i disponible mitjançant una paleta. Vaig fer una introducció a TextSoap al podcast Escriure amb un Mac (a iTunes i a Vimeo). Era el 2012 i pretenia fer-ne una segona part, que no es va concretar.

 

Vista d’una recepta de cerca-i-reemplaça de TextSoap
Vista d’una recepta de cerca-i-reemplaça de TextSoap.

InDesign

A partir del tema 9, «El final de ratlla», he deixat de fer la versió en HTML. La podré obtenir quan vulgui en el futur. Quan converteixi els documents de CS6 a CC2017 o 2018, podré fer una exportació d’InDesign a HTML, amb el benentès que després hauré de netejar el codi de l’etiquetatge sobrer o no volgut que hagi creat InDesign.

Un cop assegut davant l’ordinador (s’ha acabat escriure a l’iPad), faig la importació en InDesign del document RTF o Word. No m’importa si es conserven els estils o no. Com que els temes són de poques pàgines, no necessito cap automatització per aplicar els que tinc configurats, que d’altra banda conformen un sistema bastant complex. En resum, aplico estils, dono forma a les taules i insereixo les imatges al lloc on van.

En el text encara hi faig intervencions, perquè l’oportunitat de veure les pàgines compostes permet tenir una visió millor del conjunt de la redacció.

Exemple d’una importació d’un document de Word en InDesign. És un Word creat per una exportació de Ulysses i conté estils, que es conserven en la importació. Per tant, en InDesign solament hem de canviar-los pels nostres i aplicar els que faltin.

 

PDF

El PDF que resulti de l’exportació del document acabat ha de ser interactiu, però no en un sentit literal. M’explico: utilitzo l’opció d’exportació en versió per imprimir i marco les caselles Bookmarks i Hyperlinks. D’aquesta manera, obtinc un PDF en què els ítems del sumari i tots els enllaços a adreces web o a correus electrònics són clicables.

Algun dia serà interessant parlar d’aquests PDFs que volen i dolen: tenen enllaços clicables, però totes les altres característiques (format de pàgina A4, cos de lletra, orientació vertical) responen a una futura impressió en paper.

Aquí s’acaba la sèrie de tres articles sobre el procés d’escriptura dels temes de la sèrie Editar amb InDesign de Mac. Tinc la intenció de donar més dades sobre aquests documents en un annex de la mateixa sèrie.

as

Procés d’escriptura (2)

Escriptura estructurada

Ja he escrit prou documents en InDesign per saber que tot el que hi guanyo en aspecte tipogràfic ho perdo en manejabilitat. Tampoc no es tractava d’utilitzar un processador com Pages, Word, Nisus o Mellel. El format d’origen, text net amb marques Markdown, era perfecte per a una aplicació d’escriptura estructurada. Vaig comentar dues aplicacions d’aquesta categoria al llibret d’iBooks Quatre maneres d’escriure: Ulysses i Scrivener. De llavors ençà, totes dues han millorat molt; actualment funcionen amb una gran fiabilitat i tenen versions per a iOS completes.

Vaig escollir Ulysses per dues raons: perquè utilitza un sistema d’etiquetes basat en Markdown i perquè no requereix un aprenentatge llarg. Scrivener, ni treballa especialment bé amb Markdown, ni té una corba d’aprenentatge precisament curta. (Actualment, Ulysses demana subscripció, però també forma part del paquet d’aplicacions per subscripció SetApp, molt interesssant.)

Vista d'un projecte de Scrivener
Vista d’un projecte de Scrivener. La interfície té bastantes parts. Les preferències també són complexes. Precisament aquests dies l’aplicació d’escriptori ha viscut una gran renovació, de versió 2 a 3.

Revisió del contingut

Igual com Multimarkdown Composer, que vaig esmentar en l’entrada anterior del blog Preedició, en Ulysses el contingut pot ser exportat a un ventall de formats: Word, RTF, HTML, PDF, EPUB… Un gran avantatge, però, és la gran compatibilitat de les versions per a escriptori i dispositius mòbils. En tots dos entorns, un tema (o projecte, o capítol, o el que sigui) pot ser organitzat de manera apropiada i créixer en qualsevol punt de l’estructura.

Mostra de l'aplicació Ulysses en interfície fosca
Mostra d’Ulysses en interfície fosca. Les marques Markdown i pròpies d’Ulysses no són cap problema: estan disponibles fent clic a la icona de la lletra A, a la barra superior, la segona per la dreta.

El moment del canvi

Les coses no són perfectes. En el cas de l’escriptura en Ulysses d’iOS, la pega són les imatges que calgui incorporar. La recent versió 12 ha millorat en el sentit que ara l’usuari disposa d’una previsualització de la imatge inserida —fins ara tenies una àncora de text i prou—. El problema no és veure o no la imatge, sinó les marrades que s’han de fer per emmagatzemar una imatge i després anar-la a buscar per introduir-la en el full (dic full perquè Ulysses anomena sheets els documents).

Per a la sèrie Editar amb InDesign de Mac, la majoria de les imatges són captures de pantalla que s’han de fer a l’ordinador de sobretaula. Per tant, a l’iPad només té sentit fer-hi la redacció en fase d’esborrany, fins al moment en què valgui la pena començar a utilitzar InDesign.

Imatge creada expressament amb InDesign per exemplificar algun element del contingut d'un tema
Per exemplificar parts dels temes d’‘Editar amb InDesign de Mac’, necessito captures de pantalla de les finestres del programa o exemples de textos creats ‘ex professo’ amb InDesign mateix. Aquí, una mostra de columna estreta.

La sincronització

Encara que Ulysses sigui un entorn autònom, en el sentit que no treballa amb fitxers (ho pot fer, però no és el seu mode principal de funcionament), no està concebut per emmagatzemart imatges. S’ha de preveure un “lloc” per tenir les imatges desades, perquè faran falta en la fase posterior de composició en InDesign. Serà el mateix directori on es crearà posteriorment el fitxer d’InDesign. Mentre s’estigui treballant en el tema, tot el material ha d’estar disponible, és a dir, allotjat en algun servei de núvol com Dropbox (OneDrive, Box…).


En la pròxima entrega, parlaré de la incorporació del contingut a un document d’InDesign.

as

Procés d’escriptura (1)

Abans de crear el tema 1 («Més enllà de Word i LibreOffice»), ja existia un document entorn de la idea de treballar amb InDesign per editar o corregir obres, en què anava acumulant notes, explicacions, a mesura que m’anaven venint al cap. Es tractava d’un fitxer de text net amb marques Multimarkdown (amb extensió md) i unes quantes captures de pantalla. (A la Viquipèdia, erròniament, del text net en diuen text pla, un calc de l’anglès plain text.)

El text net

Fragment del text original en l'aplicació Multimarkdown composer
Imatge del primer document en l’aplicació Multimarkdown Composer. A la meitat de l’esquerra, l’àrea d’escriptura; a la de la dreta, la previsualització.

Escriure en un editor de text net no és la cosa més còmoda del món per a una persona acostumada al text tipogràfic, en què hi ha un ventall tan gran de recursos per diferenciar les parts del text. La raó, doncs, no és una qüestió de gust, sinó de portabilitat i perennitat.

El text net és portable perquè té un pes de memòria molt baix. En conseqüència, els fitxers se sincronitzen molt ràpidament a través del núvol. A més a més, són nombroses les aplicacions que poden treballar-hi en qualsevol dispositiu, també els mòbils. Rarament utilitzo el telèfon per escriure textos, però sí que ho faig a l’iPad.

L’altra característica del text net que he esmentat és la perennitat. Un fitxer de text sense format (d’extensions com txt, md, html, xml, etc.) és tan llegible ara com ho serà d’aquí a cent cinquanta anys. Com que no està condicionat per cap dels formats propietaris dels processadors de text, queda fora de la dinàmica d’actualitzacions dels programes.

Dues aplicacions

Per escriure en aquell document primigeni, solia utilitzar Multimarkdown Composer, aplicació creada per Fletcher Penney, el mateix programador que va crear les marques Multimarkdown. (De fet, és professor universitari i té la programació com a segona activitat; en aquest món hi ha gent sobrecapacitada.) Ja vaig parlar d’aquest «entorn» d’escriptura al llibret d’iBooks Quatre maneres d’escriure, de 2015, i als episodis EM15, «Markdown, escriptura pràctica», i EM18, «Markdown, suplement», del podcast Escriure amb un Mac (a iTunes i Vimeo.

El mateix fragment de la imatge anterior, en l'aplicació Textastic
Vista del mateix text de la imatge anterior en l’aplicació Textastic de Mac.

Un avantatge d’una aplicació com Multimarkdown Composer és la capacitat d’exportar el contingut a formats diversos, com ara PDF, ODF (el format de LibreOffice), HTML i EPUB. Això vol dir que en qualsevol moment es pot obtenir una versió imprimible del material. Ara bé, de vegades només vols entrar en el document per fer-hi una inserció ràpida, i aleshores pots agafar qualsevol editor de text net. El que jo utilitzo és Textastic, que té versions per a MacOS i iOS.

Més detalls sobre l’escriptura dels temes d’Editar amb InDesign de Mac més endavant en aquest blog.

as

Tornen les aplis de la SummerFest

La col·lecció d’aplicacions és molt maca. Els seus creadors conformen un grup de programadors que treballen per dotar l’escriptura de bona tecnologia: «[…] artisans who are working to transform research and writing for a new era», diu la pàgina de promoció. Del conjunt d’aplis, ja en tinc unes quantes. Deixeu-me comentar-ne alguna.

Sóc un usuari orgullós de Nisus Writer Pro, amb el qual es coordina molt bé Bookends. Aquesta darrera permet inserir codis de les referències bibliogràfiques en un text de Nisus; al final de la redacció, es pot dir a Nisus que creï automàticament la bibliografia a partir dels codis de tot el document.

Exemple de Bookends
Exemple de Bookends.

També tinc Scapple i Scrivener, que comparteixen creadors. Utilitzo molt poc Scapple perquè els mapes mentals no casen gens amb la meva manera de concebre els continguts. Sí que escric amb Scrivener. Hi tinc uns quants projectes que estan en un estat creixement i que, gràcies a Scrivener, poden ser reordenats en qualsevol moment i reescrits en qualsevol punt del contingut.

Ja fa un quant temps vaig comprar Aeon Timeline, que va passar no fa gaire a la versió 2. Hi vaig anotant dades relacionades amb cultura general, però també de temes específics. No tinc Devonthink Pro Office, però sí Devonthink Personal, que he comprat recentment amb el propòsit de crear un sistema d’etiquetes que em resulti pràctic i fiable.

Pel que fa a PDFpen, crec que és millor comprar-ne la versió Pro, però la versió normal pot servir per començar a conèixer-la i comprar més endavant una ampliació a la Pro. Acaben de pujar a la versió 9, que incorpora una eina que considero una gran millora: l’eina mà. En parlo en un petit article a Medium.

Eina mà en PDFpen Pro
Eina mà en PDFpen Pro.

Veurem si en temps venidors puc comentar alguna cosa sobre DevonAgent, HoudahSpot i BBEdit. Espero haver suscitat en algú una espurna d’interès per alguna d’aquestes aplis. Són bona gent que fan bona feina entorn de l’experiència d’escriure.

as

Aplicacions concurrents (macOS)

En les meves llistes d’exemples (de paraules, expressions, puntuació…), utilitzo els caràcters ⸢ ⸣ per marcar les parts d’un text que vull destacar per la raó que sigui. Funcionen molt bé com a delimitadors i m’estalvien l’ambigüitat que tindrien uns claudàtors. Ja m’hi he acostumat i els insereixo ràpidament amb una drecera de Keyboard Maestro.

La definició de la macro de Keyboard Maestro (que aplico mitjançant la drecera Ctrl Opt Cmd +) consisteix en les ordres següents:

– Retalla el text seleccionat al porta-retalls.
– Insereix els caràcters ⸢ i ⸣ al començament i al final del text allotjat al porta-retalls.
– Enganxa el nou text.

Vista de la macro de Keyboard Maestro titulada Semiclaudàtors.
Vista de la macro de Keyboard Maestro titulada Semiclaudàtors.

L’única pega d’aquesta automatització és que hi ha poques lletres que continguin els dos semiclaudàtors (caràcters U+2E22 TOP LEFT HALF BRACKET i U+2E23 TOP RIGHT HALF BRACKET, del bloc «Supplemental Punctuation»). Per saber quines lletres del Font Book (Catàleg Tipogràfic) sí que els tenen, hi ha una aplicació que compleix exclusivament aquesta funció: Fonty, de Ghostotter (0,99€ a la Mac App Store). Les instruccions van de la manera següent:

– Es copien els dos caràcters o, alternativament, es desen en els Preferits de l’aplicació Emoji & Symbols del sistema operatiu (en el Finder, Edit > Emoji & Symbols).
– Es va a les preferències i es fa clic al botó Add.
– En la fila nova que s’ha creat, es fa clic al camp de l’esquerra per escriure-hi un nom per a la nova llista.
– Es fa clic al camp de la dreta i s’hi enganxen els caràcters (bé des del porta-retalls o bé fent dos clics als caràcters que havíem afegit als Preferits d’Emoji & Symbols.

Preferències de Fonty, on es crea un filtre. Al camp de la dreta s’introdueixen els caràcters que necessitem.
Preferències de Fonty, on es crea un filtre. Al camp de la dreta s’introdueixen els caràcters que necessitem.

Automàticament, la llista de lletres tipogràfiques que s’obté és la de les que efectivament tenen els caràcters en qüestió.

En resum, acabo de donar un exemple diàfan de concurrència productiva d’aplicacions (una mena de sinergia digital) per portar a terme una tasca molt específica.