as

Procés d’escriptura (i 3)

Quan el contingut de cada tema està plenament desenvolupat, fins al punt que ja sé quines imatges hi inseriré i n’he redactat els peus d’il·lustració, és l’hora de traslladar el text de Ulysses a InDesign.

HTML

Durant molt temps, vaig aprofitar la capacitat d’exportació de Ulysses per treure dues versions de cada tema, en text enriquit i en HTML. Em feia gràcia disposar del contingut en versió doble, web i InDesign, i alhora tenia l’oportunitat d’entrenar-me en el codi HTML.

En un cert moment, vaig conèixer l’aplicació Typemetal, que em va semblar que podia cobrir la necessitat d’etiquetar el text d’una manera més còmoda. Per molt que l’aplicació prometi, està en un estat poc desenvolupat i no la puc recomanar, però a mi, durant un quant temps, tant me feia, perquè la mera experiència d’explorar maneres noves en l’escriptura digital em satisfà.

Quan vaig deixar Typemetal a una banda, vaig continuar treballant el text en HTML amb l’ajuda de TextSoap. Diguem, per exemple, que vull aplicar l’etiqueta <i lang=“en”></i> (sapigueu que en el meu full CSS hi tenen un lloc tant <i> com <em>); utilitzant TextSoap, ho puc fer seleccionant el segment de text i aplicant-hi una ordre del programa, que no és altra cosa que un cerca-i-reemplaça definit per mi i disponible mitjançant una paleta. Vaig fer una introducció a TextSoap al podcast Escriure amb un Mac (a iTunes i a Vimeo). Era el 2012 i pretenia fer-ne una segona part, que no es va concretar.

 

Vista d’una recepta de cerca-i-reemplaça de TextSoap
Vista d’una recepta de cerca-i-reemplaça de TextSoap.

InDesign

A partir del tema 9, «El final de ratlla», he deixat de fer la versió en HTML. La podré obtenir quan vulgui en el futur. Quan converteixi els documents de CS6 a CC2017 o 2018, podré fer una exportació d’InDesign a HTML, amb el benentès que després hauré de netejar el codi de l’etiquetatge sobrer o no volgut que hagi creat InDesign.

Un cop assegut davant l’ordinador (s’ha acabat escriure a l’iPad), faig la importació en InDesign del document RTF o Word. No m’importa si es conserven els estils o no. Com que els temes són de poques pàgines, no necessito cap automatització per aplicar els que tinc configurats, que d’altra banda conformen un sistema bastant complex. En resum, aplico estils, dono forma a les taules i insereixo les imatges al lloc on van.

En el text encara hi faig intervencions, perquè l’oportunitat de veure les pàgines compostes permet tenir una visió millor del conjunt de la redacció.

Exemple d’una importació d’un document de Word en InDesign. És un Word creat per una exportació de Ulysses i conté estils, que es conserven en la importació. Per tant, en InDesign solament hem de canviar-los pels nostres i aplicar els que faltin.

 

PDF

El PDF que resulti de l’exportació del document acabat ha de ser interactiu, però no en un sentit literal. M’explico: utilitzo l’opció d’exportació en versió per imprimir i marco les caselles Bookmarks i Hyperlinks. D’aquesta manera, obtinc un PDF en què els ítems del sumari i tots els enllaços a adreces web o a correus electrònics són clicables.

Algun dia serà interessant parlar d’aquests PDFs que volen i dolen: tenen enllaços clicables, però totes les altres característiques (format de pàgina A4, cos de lletra, orientació vertical) responen a una futura impressió en paper.

Aquí s’acaba la sèrie de tres articles sobre el procés d’escriptura dels temes de la sèrie Editar amb InDesign de Mac. Tinc la intenció de donar més dades sobre aquests documents en un annex de la mateixa sèrie.