as

Estudi del text

La idea era establir grans seccions en l’estudi del text tipogràfic. Al cap de pocs dies, la macrofotografia va passar a ser —i continua sent— macroestructura. La idea original de macrofotografia tenia atractiu, però era obvi que no resistiria gaire. De la mateixa manera, la noció d’estudi acabarà formant part de la denominació.

De seccions en van sortir cinc:

1. La tipografia
2. La composició
3. La condició digital
4. Els instruments digitals
5. El text digital

Cadascuna de les seccions té uns quants temes associats. A mesura que passen les setmanes, la relació de temes va creixent, però les cinc grans seccions continuen sent les mateixes. Si algun dia val la pena comentar res sobre l’evolució de la «Macroestructura de l’estudi del text», potser ho faré. Ja ho veurem.

as

Aplicacions concurrents (macOS)

En les meves llistes d’exemples (de paraules, expressions, puntuació…), utilitzo els caràcters ⸢ ⸣ per marcar les parts d’un text que vull destacar per la raó que sigui. Funcionen molt bé com a delimitadors i m’estalvien l’ambigüitat que tindrien uns claudàtors. Ja m’hi he acostumat i els insereixo ràpidament amb una drecera de Keyboard Maestro.

La definició de la macro de Keyboard Maestro (que aplico mitjançant la drecera Ctrl Opt Cmd +) consisteix en les ordres següents:

– Retalla el text seleccionat al porta-retalls.
– Insereix els caràcters ⸢ i ⸣ al començament i al final del text allotjat al porta-retalls.
– Enganxa el nou text.

Vista de la macro de Keyboard Maestro titulada Semiclaudàtors.
Vista de la macro de Keyboard Maestro titulada Semiclaudàtors.

L’única pega d’aquesta automatització és que hi ha poques lletres que continguin els dos semiclaudàtors (caràcters U+2E22 TOP LEFT HALF BRACKET i U+2E23 TOP RIGHT HALF BRACKET, del bloc «Supplemental Punctuation»). Per saber quines lletres del Font Book (Catàleg Tipogràfic) sí que els tenen, hi ha una aplicació que compleix exclusivament aquesta funció: Fonty, de Ghostotter (0,99€ a la Mac App Store). Les instruccions van de la manera següent:

– Es copien els dos caràcters o, alternativament, es desen en els Preferits de l’aplicació Emoji & Symbols del sistema operatiu (en el Finder, Edit > Emoji & Symbols).
– Es va a les preferències i es fa clic al botó Add.
– En la fila nova que s’ha creat, es fa clic al camp de l’esquerra per escriure-hi un nom per a la nova llista.
– Es fa clic al camp de la dreta i s’hi enganxen els caràcters (bé des del porta-retalls o bé fent dos clics als caràcters que havíem afegit als Preferits d’Emoji & Symbols.

Preferències de Fonty, on es crea un filtre. Al camp de la dreta s’introdueixen els caràcters que necessitem.
Preferències de Fonty, on es crea un filtre. Al camp de la dreta s’introdueixen els caràcters que necessitem.

Automàticament, la llista de lletres tipogràfiques que s’obté és la de les que efectivament tenen els caràcters en qüestió.

En resum, acabo de donar un exemple diàfan de concurrència productiva d’aplicacions (una mena de sinergia digital) per portar a terme una tasca molt específica.

as

Més OpenType en InDesign

En parla el blog Rayitas Azules en una entrada de final del gener passat, titulada «Novedades OpenType en InDesign CC 2017». En les caixes de text, el programa introdueix una O del símbol d’OpenType a la vora inferior de la caixa mitjançant la qual es pot veure una previsualització de les propietats i activar-les, si es vol. Una altra novetat és que es pot aplicar al text més d’un conjunt estilístic alhora.

Per descomptat, hi ha igualment una entrada del web InDesignSecrets sobre el tema: «What’s New with InDesign CC 2017». La divulgació d’Adobe de les novetats es pot trobar a «2017 release of InDesign», dins la secció New Features summary.

as

Un tema potent, els estils

Estava repassant el tema 7 (agafeu-lo a Descàrregues) per fer-ne una entrada en aquest blog i me n’he adonat: m’hauria agradat esplaiar-m’hi. Els estils actuen com una palanca que t’empeny a parlar de la composició. Però la sèrie Editar amb InDesign de Mac no és un curs complet ni sobre InDesign ni sobre composició del text.

Hi deurà haver algun lector, suposo, que ja hagi intentat ser eficient en el maneig dels estils en Word, LibreOffice o Pages. Enhorabona a aquests, perquè en InDesign trobaran que els estils s’entenen d’una manera més clara i funcionen millor.

L’objectiu d’aquest tema 7 s’haurà acomplert amb escreix si els lectors se senten convidats a fer un camí més o menys llarg pels topants dels estils, començant pel de paràgraf de base. Que després de configurar aquest practiquin de fer-hi basar uns quants estils de text seguit. Que després en creïn uns quants per a títols i els facin basar en un d’aquests. Que tinguin tothora present que el text sense idioma no és text i per tant que idioma i particions formen part dels fonaments de tot el castell tipogràfic.

Extret del tema 7 d'Editar amb InDesign de Mac
Extret del tema 7 d’Editar amb InDesign de Mac.

Amb el tema 7 de la sèrie acaba l’arc de temes de composició. El segon arc és el que tracta de la revisió de textos amb l’ajuda de les eines que proporciona InDesign. Preveig desenvolupar-lo en tres temes, començant pel pròxim, que es titula «Revisió assistida», però no cal avançar tant els esdeveniments. Deixem que els continguts facin el seu curs.

as

«Caràcters i glifs»

(Descarregueu-vos el tema 5 a la secció Descàrregues.) Abans de tractar els estils i OpenType, que arribaran en temes posteriors, feia falta parlar dels mecanismes d’aquest giny que és el text tipogràfic. Crec que es pot parlar de Unicode i de l’ús de certs caràcters amb desimboltura. El lector dirà si li sembla que ho he aconseguit.

Just després de tancar i penjar el tema al servidor, va fer acte de presència en el meu compte de Medium un article de Marcin Wichary de l’any passat, titulat «Quotation marks». Si l’hagués conegut abans, l’hauria citat per donar més context a una afirmació que faig a l’apartat 5.7 i que es veu a la imatge de sota.

El repertori de cometes és un element del text tipogràfic que té una pega: el solem deixar a les mans del programa. — pàg. 12

Es demostra que la tecnologia del text no és una matèria senzilla. Tenim marge per continuar parlant-ne durant molt de temps.

as

Tipografia i connexió mental

Al darrer congrés de l’ATypI (Association Typographique Internationale, Varsòvia, 13-18 de setembre del 2016), al qual vaig ser afortunat d’assistir, hi va haver molts continguts d’empreses del sector de la lletra tipogràfica, i tots els representants d’aquestes empreses es van quedar per escoltar les conferències. L’ambient era molt professional. I, per descomptat, hi va haver l’acostumada presentació de tipografia urbana. M’explico.

És habitual en les trobades del món tipogràfic que els dissenyadors aportin com a testimoniatge una sèrie de fotografies de retolació de comerços, plaques de noms de carrers, llindars de cases o cornises d’edificis senyorials amb lletres gravades o esgrafiades… Exemples de casa seva o d’algun lloc que els hagi marcat. El missatge que aquestes exposicions construeixen és una identitat: són les lletres de Varsòvia, de Barcelona…; una manera que té la ciutat (el país, la comarca…) d’expressar-se; el passat i el present, la creativitat d’aquell territori.

El que em sembla pertinent dir aquí és que aquesta identitat extreta d’uns exemples de tipografia en l’espai públic és una noció molt feble; agafar el rave per les fulles. En comptes de dir que les lletres de la retolació emanen identitat, que s’hi copsa una forma de vida o una essència, preferiria, deixeu-m’ho dir, que es parlés d’una connexió mental: la persona que capta les imatges se sent integrada amb aquell espai enriquit pel text retolat.

En resum, connexió mental amb un territori amb la complicitat de la tipografia, sí; una identitat que es pugui explicar mitjançant unes mostres tipogràfiques, més aviat no.