as

Tipografia i connexió mental

Al darrer congrés de l’ATypI (Association Typographique Internationale, Varsòvia, 13-18 de setembre del 2016), al qual vaig ser afortunat d’assistir, hi va haver molts continguts d’empreses del sector de la lletra tipogràfica, i tots els representants d’aquestes empreses es van quedar per escoltar les conferències. L’ambient era molt professional. I, per descomptat, hi va haver l’acostumada presentació de tipografia urbana. M’explico.

És habitual en les trobades del món tipogràfic que els dissenyadors aportin com a testimoniatge una sèrie de fotografies de retolació de comerços, plaques de noms de carrers, llindars de cases o cornises d’edificis senyorials amb lletres gravades o esgrafiades… Exemples de casa seva o d’algun lloc que els hagi marcat. El missatge que aquestes exposicions construeixen és una identitat: són les lletres de Varsòvia, de Barcelona…; una manera que té la ciutat (el país, la comarca…) d’expressar-se; el passat i el present, la creativitat d’aquell territori.

El que em sembla pertinent dir aquí és que aquesta identitat extreta d’uns exemples de tipografia en l’espai públic és una noció molt feble; agafar el rave per les fulles. En comptes de dir que les lletres de la retolació emanen identitat, que s’hi copsa una forma de vida o una essència, preferiria, deixeu-m’ho dir, que es parlés d’una connexió mental: la persona que capta les imatges se sent integrada amb aquell espai enriquit pel text retolat.

En resum, connexió mental amb un territori amb la complicitat de la tipografia, sí; una identitat que es pugui explicar mitjançant unes mostres tipogràfiques, més aviat no.

as

Tema 4 d’Editar amb ID de Mac

Reconec que els primers quatre temes han quedat curts en més d’un apartat. Té lògica, perquè no pretenc ser ningú que ensenyi a treballar amb InDesign de manera completa. Quan hagi acabat la sèrie, intentaré fer segones versions d’aquests documents. Molt probablement, ja disposaré de la versió CC d’InDesign i podré aportar instruccions i imatges actualitzades de les funcionalitats.

Ara mateix, però, el que em fa gràcia de debò és començar a redactar els pròxims temes, que seran autènticament «textuals». (Enllaç a Descàrregues; enllaç directe al document PDF.)

as

Sèrie Editar amb ID de Mac

Els materials de Preedició creixen. Aquesta vegada es tracta de la sèrie Editar amb InDesign de Mac, que ha començat amb el tema titulat «Més enllà de Word i LibreOffice». La intenció de la sèrie és donar uns fonaments d’InDesign per a editors, correctors, periodistes, traductors i qualsevol altra persona interessada a escriure amb aquest programa d’Adobe.

Tema 2 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac
Tema 2 de la sèrie Editar amb InDesign de Mac

 

Els primers temes, forçosament, tenen a veure amb la interfície. No serà fins als temes quart o cinquè que començaré a tocar qüestions relacionades amb el text i la llengua. De moment ja ha sortit el segon tema, «Eines, barres i panells», i el tercer ja està en marxa.

Així doncs, usuaris actuals i potencials d’InDesign, mans a l’obra, que la cosa bull!

as

EM39. Visor de Caràcters

¿A quina profunditat es pot arribar en la utilització del Visor de Caràcters d’OS X a l’hora de teclejar caràcters de tota mena, com ara fletxes, signes de puntuació diversos, vocals amb diacrítics, consonants amb diacrítics, lletres gregues, lletres ciríl·liques, símbols matemàtics, signes de transcripció fonètica…? El darrer episodi d’Escriure amb un Mac vol ser una ajuda per descobrir-ho.

as

L’entrevista 3 de Preedicio.com

La idea d’entrevistar Fèlix Bella i F. Xavier Llopis va néixer fa molt de temps. Igual com suposo que per a molta gent, la meva estrena amb l’editorial Campgràfic va ser el Manual de tipografía de Josep Ll. Martín i Montse Mas. La sorpresa: en els crèdits es deia que el llibre havia sigut «Diseñado por los autores usando QuarkXPress» en un moment en què el domini d’InDesign ja estava consolidat. El meu pensament: «Algun dia m’agradaria parlar amb aquesta gent».

entrev3-p1
Les entrevistes de Preedicio.com: Fèlix Bella i F. Xavier Llopis

Amb el pas del temps, em va anar semblant més i més escaient que tinguessin presència a Preedició els dos membres menys prominents del tercet de Campgràfic, perquè el tercer, Josep Ll. Martín, fa més aparicions públiques. I finalment va arribar l’oportunitat d’entrevistar-los, en un acte d’homenatge a Josep M. Pujol. Ens vam reunir l’endemà en una cafeteria molt sorollosa del centre de Barcelona.

El resultat és l’entrevista 3 de Preedició. Com en totes les entrevistes, el contingut el posen els entrevistats. Si hi ha res d’interessant, és gràcies a les seves paraules i la seva obra. Els temes no podrien ser més agradables: la tipografia, la figura de Josep M. Pujol, el projecte de Campgràfic…

Per acabar, vull expressar tot l’agraïment a Bella i Llopis per haver-se posat a la meva disposició i encoratjar tots els aficionats a la tipografia que descarreguin el PDF i es regalin una estona de lectura humanística i vivencial.

as

EM38. Instal·lar una lletra

 

Vet aquí l’episodi 38 del podcast Escriure amb un Mac, que tracta de la manera d’instal·lar una lletra fent ús del programa que hi ha incorporat en OS X, el Catàleg Tipogràfic. El segon tema important que toco és la possibilitat de traslladar fitxers de fonts de la carpeta Fonts de l’usuari a l’anàloga que hi ha en el nivell superior, Macintosh HD. L’episodi és a iTunes en versió alta i baixa resolució i a Vimeo en baixa resolució.

La lletra que em serveix per fer la demostració és la DejaVu, una lletra de tres famílies: de pal sec (Sans), romana (Serif) i monoespaiada (Mono). El nombre de glifs —per no dir caràcters, que no és el mateix— de les fonts que formen les tres variants és impressionant. La família de fonts amb serifs ronda els 3.500 glifs en cada font; la monoespaiada, entre els 2.700 i els 3.300, i la de fonts amb serifs, més de 5.000, una quantitat de dissenys impressionant. En l’episodi també explico que la llicència de la DejaVu és completament oberta. En diuen Free license.

D’altra banda, en l’episodi repasso les quatre visualitzacions d’una lletra que proporciona el Catàleg Tipogràfic mitjançant quatre botons molt pràctics i cap al final explico com fer una col·lecció, que és una manera d’agrupar lletres seguint algun criteri.