as

Procés d’escriptura (i 3)

Quan el contingut de cada tema està plenament desenvolupat, fins al punt que ja sé quines imatges hi inseriré i n’he redactat els peus d’il·lustració, és l’hora de traslladar el text de Ulysses a InDesign.

HTML

Durant molt temps, vaig aprofitar la capacitat d’exportació de Ulysses per treure dues versions de cada tema, en text enriquit i en HTML. Em feia gràcia disposar del contingut en versió doble, web i InDesign, i alhora tenia l’oportunitat d’entrenar-me en el codi HTML.

En un cert moment, vaig conèixer l’aplicació Typemetal, que em va semblar que podia cobrir la necessitat d’etiquetar el text d’una manera més còmoda. Per molt que l’aplicació prometi, està en un estat poc desenvolupat i no la puc recomanar, però a mi, durant un quant temps, tant me feia, perquè la mera experiència d’explorar maneres noves en l’escriptura digital em satisfà.

Quan vaig deixar Typemetal a una banda, vaig continuar treballant el text en HTML amb l’ajuda de TextSoap. Diguem, per exemple, que vull aplicar l’etiqueta <i lang=“en”></i> (sapigueu que en el meu full CSS hi tenen un lloc tant <i> com <em>); utilitzant TextSoap, ho puc fer seleccionant el segment de text i aplicant-hi una ordre del programa, que no és altra cosa que un cerca-i-reemplaça definit per mi i disponible mitjançant una paleta. Vaig fer una introducció a TextSoap al podcast Escriure amb un Mac (a iTunes i a Vimeo). Era el 2012 i pretenia fer-ne una segona part, que no es va concretar.

 

Vista d’una recepta de cerca-i-reemplaça de TextSoap
Vista d’una recepta de cerca-i-reemplaça de TextSoap.

InDesign

A partir del tema 9, «El final de ratlla», he deixat de fer la versió en HTML. La podré obtenir quan vulgui en el futur. Quan converteixi els documents de CS6 a CC2017 o 2018, podré fer una exportació d’InDesign a HTML, amb el benentès que després hauré de netejar el codi de l’etiquetatge sobrer o no volgut que hagi creat InDesign.

Un cop assegut davant l’ordinador (s’ha acabat escriure a l’iPad), faig la importació en InDesign del document RTF o Word. No m’importa si es conserven els estils o no. Com que els temes són de poques pàgines, no necessito cap automatització per aplicar els que tinc configurats, que d’altra banda conformen un sistema bastant complex. En resum, aplico estils, dono forma a les taules i insereixo les imatges al lloc on van.

En el text encara hi faig intervencions, perquè l’oportunitat de veure les pàgines compostes permet tenir una visió millor del conjunt de la redacció.

Exemple d’una importació d’un document de Word en InDesign. És un Word creat per una exportació de Ulysses i conté estils, que es conserven en la importació. Per tant, en InDesign solament hem de canviar-los pels nostres i aplicar els que faltin.

 

PDF

El PDF que resulti de l’exportació del document acabat ha de ser interactiu, però no en un sentit literal. M’explico: utilitzo l’opció d’exportació en versió per imprimir i marco les caselles Bookmarks i Hyperlinks. D’aquesta manera, obtinc un PDF en què els ítems del sumari i tots els enllaços a adreces web o a correus electrònics són clicables.

Algun dia serà interessant parlar d’aquests PDFs que volen i dolen: tenen enllaços clicables, però totes les altres característiques (format de pàgina A4, cos de lletra, orientació vertical) responen a una futura impressió en paper.

Aquí s’acaba la sèrie de tres articles sobre el procés d’escriptura dels temes de la sèrie Editar amb InDesign de Mac. Tinc la intenció de donar més dades sobre aquests documents en un annex de la mateixa sèrie.

as

Procés d’escriptura (2)

Escriptura estructurada

Ja he escrit prou documents en InDesign per saber que tot el que hi guanyo en aspecte tipogràfic ho perdo en manejabilitat. Tampoc no es tractava d’utilitzar un processador com Pages, Word, Nisus o Mellel. El format d’origen, text net amb marques Markdown, era perfecte per a una aplicació d’escriptura estructurada. Vaig comentar dues aplicacions d’aquesta categoria al llibret d’iBooks Quatre maneres d’escriure: Ulysses i Scrivener. De llavors ençà, totes dues han millorat molt; actualment funcionen amb una gran fiabilitat i tenen versions per a iOS completes.

Vaig escollir Ulysses per dues raons: perquè utilitza un sistema d’etiquetes basat en Markdown i perquè no requereix un aprenentatge llarg. Scrivener, ni treballa especialment bé amb Markdown, ni té una corba d’aprenentatge precisament curta. (Actualment, Ulysses demana subscripció, però també forma part del paquet d’aplicacions per subscripció SetApp, molt interesssant.)

Vista d'un projecte de Scrivener
Vista d’un projecte de Scrivener. La interfície té bastantes parts. Les preferències també són complexes. Precisament aquests dies l’aplicació d’escriptori ha viscut una gran renovació, de versió 2 a 3.

Revisió del contingut

Igual com Multimarkdown Composer, que vaig esmentar en l’entrada anterior del blog Preedició, en Ulysses el contingut pot ser exportat a un ventall de formats: Word, RTF, HTML, PDF, EPUB… Un gran avantatge, però, és la gran compatibilitat de les versions per a escriptori i dispositius mòbils. En tots dos entorns, un tema (o projecte, o capítol, o el que sigui) pot ser organitzat de manera apropiada i créixer en qualsevol punt de l’estructura.

Mostra de l'aplicació Ulysses en interfície fosca
Mostra d’Ulysses en interfície fosca. Les marques Markdown i pròpies d’Ulysses no són cap problema: estan disponibles fent clic a la icona de la lletra A, a la barra superior, la segona per la dreta.

El moment del canvi

Les coses no són perfectes. En el cas de l’escriptura en Ulysses d’iOS, la pega són les imatges que calgui incorporar. La recent versió 12 ha millorat en el sentit que ara l’usuari disposa d’una previsualització de la imatge inserida —fins ara tenies una àncora de text i prou—. El problema no és veure o no la imatge, sinó les marrades que s’han de fer per emmagatzemar una imatge i després anar-la a buscar per introduir-la en el full (dic full perquè Ulysses anomena sheets els documents).

Per a la sèrie Editar amb InDesign de Mac, la majoria de les imatges són captures de pantalla que s’han de fer a l’ordinador de sobretaula. Per tant, a l’iPad només té sentit fer-hi la redacció en fase d’esborrany, fins al moment en què valgui la pena començar a utilitzar InDesign.

Imatge creada expressament amb InDesign per exemplificar algun element del contingut d'un tema
Per exemplificar parts dels temes d’‘Editar amb InDesign de Mac’, necessito captures de pantalla de les finestres del programa o exemples de textos creats ‘ex professo’ amb InDesign mateix. Aquí, una mostra de columna estreta.

La sincronització

Encara que Ulysses sigui un entorn autònom, en el sentit que no treballa amb fitxers (ho pot fer, però no és el seu mode principal de funcionament), no està concebut per emmagatzemart imatges. S’ha de preveure un “lloc” per tenir les imatges desades, perquè faran falta en la fase posterior de composició en InDesign. Serà el mateix directori on es crearà posteriorment el fitxer d’InDesign. Mentre s’estigui treballant en el tema, tot el material ha d’estar disponible, és a dir, allotjat en algun servei de núvol com Dropbox (OneDrive, Box…).


En la pròxima entrega, parlaré de la incorporació del contingut a un document d’InDesign.

as

Ulysses i Split View

Un exemple el tenim en Ulysses i la funcionalitat Split View de macOS. Escriure en la interfície de Ulysses és una experiència —si se’m permet la subjectivitat— molt satisfactòria, però encara ho és més si tens la previsualització a la segona meitat de la pantalla i vas veient créixer el text al vol.

Exemple de Split View en Ulysses
En aquest exemple, la previsualització és la de format epub, però podria ser PDF, docx, txt o HTML, és a dir, tots els formats d’exportació de Ulysses.

Per activar la previsualització, es fa control-clic al full en què s’estigui escrivint i s’escull Preview. Pel que fa a Split View, en vaig parlar a Escriure amb un Mac en l’episodi EM42, disponible a iTunes i Vimeo.

PS (14-03-2017): Veig que el blog de Ulysses ha suggerit el mateix recentment a «Great for Focused Self-Editing: Ulysses’ Live Preview».

as

Ulysses as example

A week ago Ulysses III turned into just Ulysses (44,99€) and simultaneously its sibling Ulysses for iPad (19,99€) was born. The similarity between both is impressive. An area with margin to improve in the iOS application is a better handling of files and folders in Dropbox or similar services. On the iPad, we can even use a customised RTF style (or epub, or PDF) created on the Mac.

The Ulysses case and the level of integration between operating systems as of today makes me think this is the track to follow in the development of applications – at least it’s what I’d like to witness. Of course I know Textastic  and Byword already have full integration between desktop and mobile versions. I meant text processors and Scrivener. It may not be a matter of being able to write seamlessly in the two environments, but rather that some preferences match and don’t need to be manually replicated.

Screenshot of Ulysses for iPad
Screenshot of Ulysses for iPad. The colour theme used here is called Outback and is downlodable through the app or its website.

Obviously, Ulysses can afford to integrate both applications because it’s based on plain text. Other programmes like Nisus Writer and Pages include such a number of format parameters that we can’t ask them to do the same. It wouldn’t be fair. However, Apple has set the process in motion with Pages, Keynote and Numbers. The results aren’t yet satisfactory enough, but, if it’s any consolation, they’re working on it.

as

Ulysses com a exemple

Fa amb prou feines una setmana Ulysses III es va convertir en Ulysses (44,99€) a seques i simultàniament en va néixer l’aplicació germana per a iPad, Ulysses for iPad (19,99€). La semblança entre les dues és impressionant. L’única cosa que queda per millorar en l’aplicació iOS és la gestió de fitxers i carpetes en Dropbox o serveis similars. Fins i tot es pot utilitzar en l’iPad un estil personalitzat d’exportació a RTF (o a epub, o a PDF) que hàgim creat en el Mac.

El fenomen d’Ulysses i el punt d’integració entre sistemes operatius a què ha arribat em fa pensar que aquesta és la via que moltes aplicacions haurien de seguir. No em refereixo tant als editors de text net (per exemple, Textastic i Byword ja tenen una integració plena entre l’aplicació d’escriptori i la de dispositius mòbils) com als processadors de textos i a Scrivener. La qüestió no és, potser, que es pugui escriure en un document indistintament en un entorn o l’altre, sinó que certes preferències coincideixin i no s’hagin de repetir en cada entorn.

Captura d’Ulysses per a iPad.
Captura d’Ulysses per a iPad. El patró de colors que s’utilitza és un d’anomenat Outback, descarregable a través de la mateixa aplicació o del seu web.

 

Sens dubte, Ulysses es pot permetre d’integrar les seves dues aplicacions perquè està basat en text sense format. Programes com Nisus Writer i Pages incorporen una quantitat de paràmetres de format tan gran —així en el text com en les imatges—, que no els podem demanar el mateix. No seria just. Ara bé, Apple ja ha posat en marxa el procés en Pages, Keynote i Numbers. El resultat no és satisfactori: vegeu els episodis EM20 i EM21 d’Escriure amb un Mac. Ens queda el consol de pensar que hi estan treballant.

as