as

La convergència d’OSX i iOS

Va ser el dia 2 de juny del 2014 que me’n vaig adonar: la ratlla divisòria entre OS X i iOS s’havia difuminat, la integració començava a ser de debò. Era la presentació d’Apple a la Worldwide Developer Conference d’aquell any i s’hi llançaven dos sistemes operatius nous: OS X Yosemite i iOS 8. Les novetats van ser nombroses: Continuity, iCloud Drive, marcatge en Mail, Handoff, trucades de telèfon al Mac i ni més ni menys que un llenguatge de programació nou, Swift. Recomano de debò visionar-la, a iTunes o en aquest enllaç web.

La llista d’aplicacions de la plataforma Apple que es presenten en versió doble, OS X i iOS, creix sense parar. N’hi ha que ofereixen sincronització mitjançant Dropbox, però la gran majoria ja la implementen mitjançant iCloud. Només cal veure el pas que ha fet Don McAllister en el seu canal de screencasts de subscripció, Screencastsonline: el 2016 els dos canals que abans corresponien als dos sistemes operatius s’han fusionat en un de sol; solament en casos excepcionals els episodis se cenyeixen a un dels dos entorns.

El valor afegit per a les aplicacions que significa presentar-se en versió doble s’ha fet evident fa només uns quants dies, arran del llançament de la nova TextExpander i la reacció dels usuaris que la utilitzen. Els seus creadors, Smile, han transformat la versió 6 en un servei de subscripció, i de seguida han començat a sortir comentaris sobre les alternatives per a qui vulgui continuar disposant de la mateixa funcionalitat sense haver de comprometre’s a una quota mensual o anual.

El cas és que el servei que ofereix TextExpander és de gran utilitat: permet escriure segments de text mitjançant abreviacions configurades per l’usuari. Personalment, utilitzo dos models d’abreviacions, o bé una expressió de quatre caràcters o bé una de sis. Una drecera de quatre caràcters és, per exemple, amam, que es desplega en a més a més —i al seu torn Amam dóna A més a més—; eaum tecleja automàticament Escriure amb un Mac. Una de sis caràcters és eeggmm, que desplega el correu electrònic d’Escriure amb un Mac. Els altres sistemes que utilitzen molts usuaris per crear abreviacions són un punt i coma al davant de l’expressió, o un asterisc, o un simple punt.

L’alternativa que destaca més, pel fet que ofereix aplicacions germanes per a OS X i iOS, és TypeIt4Me. Totes les altres queden enrere perquè no compleixen aquest requisit. Malgrat això, crec que acabaré comprant Typinator, que existeix només en OS X, perquè en l’iPad molt rarament necessito aquesta funcionalitat i hi puc continuar disposant de Textexpander 3 durant un quant temps més.

Altres possibilitats serien aText, només per a OS X, i Keyboard Maestro, que fa moltes funcions més enllà del desplegament de segments de text i que requereix un aprenentatge més llarg que les altres aplicacions. Un bon article que exposa els pros i contres de totes aquestes alternatives és «Notre sélection d’alternatives à TextExpander sur Mac et iOS», del lloc web Slice42, en francès. Un altre, en anglès, és el de TJ Luoma: «TextExpander 6 (Or: “How NOT to launch your SaaS”)».

as

Phil Schiller i John Gruber (actualitzat)

Acabo de veure el vídeo de l’entrevista de John Gruber a Phil Schiller, feta dins els actes del WWDC d’Apple d’enguany. Com a bon aficionat als productes d’Apple, trobo que ha sigut divertida. El grup aquest de bloguers seguidors d’Apple —Gruber n’és el membre més destacat— són gent informal i fan uns continguts diferents dels que veiem i escoltem a la televisió i a la ràdio.

Imatge de promoció del futur iOS9
Imatge de promoció del futur iOS9.

Té el seu què que en Schiller faci la broma d’adreçar-se directament a Marco Arment —que darrerament ha sigut crític amb l’empresa i presumptament estava assegut entre el públic— i que se li noti el nerviosisme propi d’una persona vergonyosa. El responsable de l’espectacle i entrevistador, John Gruber, li fa unes quantes preguntes directes molt encertades: què té de diferent el sistema Connect —de comunicació entre l’artista i els seus seguidors— que li impedeixi de fracassar com ho va fer Ping; com es pot defensar que un mòbil de 16 GB sigui una bona opció de compra; què n’hem de fer d’un sol connector USB-C en el Macbook de 12 polzades.

Fins aquí les coses positives, al meu entendre, de l’entrevista. Per ser realistes, les paraules de Phil Schiller són les d’un responsable de màrqueting parlant de la seva marca. No hi he trobat cap anàlisi fora del llenguatge habitual del discurs oficial de l’empresa. A sobre, els dos interlocutors es passen una hora aguantant cada un el micro amb la mà, com si no existissin micros de pinça, i en primer terme tens tota l’estona vuit ampolles d’aigua de mig litre ocupant una quarta part de la pantalla. La camisa de quadres d’en Gruber posada per dins dels texans tampoc contribueix positivament en l’apartat estètic del conjunt. I algunes càmeres es movien com si les estiguessin manipulant amateurs.

En resum, crec que John Gruber hauria de deixar les aparicions en format vídeo en mans de gent més preparada i tots nosaltres hauríem de deixar d’esperar que els executius d’Apple acabin parlant mai fora del discurs pautat de la firma més exitosa del món.

Afegitó [16-06-2015]:

A David Sparks li ha semblat molt bé l’entrevista, com explica en una entrada del seu blog. Només passa una cosa: a Macsparky li agrada tot —no absolutament, però gairebé— d’Apple. Va trobar fantàstiques les actualitzacions a iOS7 i iOS8, les transformacions de Pages i iMovie, els serveis d’iCloud… i recentment ha considerat una gran cosa la nova aplicació Photos. No és la meva manera de veure les coses en relació amb Apple.